Coneguda per ser cantant i compositora de música llatina, la sabadellenca Romy Low també és amant de la literatura. Al maig va treure el seu primer llibre, Mil años para esperarte, i al juny la seva continuació, Mil años para amarte, de la saga Por Mil años Más. Es tracta d’una bilogia d’amor i erotisme publicada per l’editorial Zafiro, amb una ficció basada en les seves vivències personals. En parlem amb aquesta celebrity sabadellenca.
De què va ‘Por Mil años Más’? És la història d’una noia de poble petit, amb poques oportunitats, molt inquieta, que arriba a un moment de la seva vida en què necessita sortir al món i buscar coses que la facin sentir plena. Durant aquest procés troba en Frank, un exfutbolista i empresari que al principi sembla que no li fa cas o està a una altra etapa de la seva vida més boja i plena de festa. Sembla que la cosa no ha de quallar, però…
Quan i com vas escriure els dos llibres? He estat uns tres anys escrivint la saga, més o menys. Durant el confinament, quan van baixar més els concerts i els cantants ens vam veure més parats, li vaig donar l’empenta definitiva. Esther Escoriza, la meva editora i d’altres com Megan Maxwell, ho va fer molt bé i estic molt agraïda amb ella per haver confiat en mi. Entrar ja directament al món literari sota el braç d’una gran editora és un privilegi.
Com va ser passar de la música a la literatura? Jo quan vaig estudiar interpretació tenia una assignatura de guió, i m’encantava. Ja de petita era la típica que m’encantava fer poemes, inventar-me històries, escriure contes… He llegit sempre des de ben joveneta, i ja componia per mi i altres persones. Tinc una ment molt inquieta i creativa. I per tant, ho faig igual per la música que per la literatura; no he hagut de fer un canvi molt gran, tot i que m’he estat formant sobre literatura durant un any.
Romy Low, amb els dos exemplars / MIREIA COMAS
Com va ser el procés de crear el llibre? La idea la vaig desenvolupar sobre la marxa i de fet la història està basada en la meva vida personal, tot i que està molt adaptada al gènere romàntic i eròtic. El tercer llibre que estic escrivint és ficció ja 100% i és un trencaclosques: aquest està sent el veritable repte per mi, perquè hi ha una tasca de creació de personatges, de guió, de documentació històrica…
El tercer llibre serà similar a ‘Por Mil años Más’? En part sí, perquè és l’spin-off d’un dels personatges de la saga. Està bastant avançat, i espero que per Nadal ja pugui ser al carrer, tot i que ho veig just. I si no pot ser, arribarà cap a Sant Valentí o per Sant Jordi. Aquest tercer llibre és més romàntic, però també té molta part d’intriga; hi ha molta mescla de gèneres. Ja es podria dir que porto gairebé la meitat i m’està agradant molt escriure’l perquè crec que és molt interessant.
Creus que hi ha similituds entre els teus gèneres musicals i literaris? Sí que hi poden ser. La música habitualment sol ser molt romàntica, ja de per sí. El 90% de les històries que expliquen les cançons són d’amor o relacionades amb l’amor. Per exemple, “La Diabla”, el meu últim single, és la banda sonora d’aquesta novel·la, serveix com un brevíssim resum del que explica el llibre, i està inclòs dins la banda sonora de la saga, a Spotify. Em va semblar una forma de fusionar les meves dues passions, la música i la literatura, ja per sempre. No té res a veure llegir-te el llibre amb les cançons de fons i sense.
Què és el que volies transmetre amb la saga? Que l’amor quan ha de ser, és. Hi ha una frase molt bona al llibre que diu que “Quan dos ànimes estan destinades a estar juntes, no hi ha res que pugui evitar-ho”. I aquesta sembla ser la seva història, la de dues ànimes destinades a estar juntes.
