L’autopista de la Mediterrània i l’AP-2 han aixecat definitivament les seves barreres després de mig segle de concessió. Ho fan, però, sense resoldre el seu futur. Les concessions que ahir ja van expirar són l’AP-7 –entre Tarragona i La Jonquera–, l’AP-2 –entre el Vendrell i Saragossa–, la C-32 i la C-33. A Catalunya només quedaran quatre vies amb peatge explícit: el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera, la C-16 entre Sant Cugat i Manresa i la C-32 entre Castelldefels i El Vendrell.
Si bé és cert que amb la fi dels peatges la mobilitat a les carreteres de la nostra comarca no es veurà especialment alterada, segons els experts s’espera un “fort increment” de trànsit rodat a l’AP-7 i altres vies d’alta ocupació. Els experts hi plantegen dues solucions: la construcció de la B-40 (Quart Cinturó o ronda del Vallès) i la promoció del transport públic per fer-lo més competitiu al cotxe.
La fi de la concessió ha estat molt aplaudida pels experts de Sabadell i comarca, que assenyalen que permetrà fer més competitiu el transport i les empreses de logística del territori: “Facilitarà la interconnexió de tres províncies catalanes per l’AP-7”, valora la presidenta del Centre Metal·lúrgic de Sabadell, Alícia Bosch, que assenyala l’estalvi que suposarà per al transport i les empreses de la comarca.
La B-40 reduiria la congestió de l’AP-7 i permetria connectar millor la ciutat, segons defensen agents vallesans / O. E.
Hi coincideixen des de la Cambra de Comerç. “La despesa en autopistes en els vehicles pesants i empreses de logística ens preocupava. Influeix en la competitivitat de les empreses vallesanes”, destaca Pere Jordi Puig i Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transports de la Cambra.
La Ronda Vallès
Tot i això, hi veuen una mancança a la comarca: la construcció de la B-40, una infraestructura “molt necessària” per al transport viari, que permetria “alliberar trànsit rodat” a altres vies com, per exemple, l’AP-7. “És una necessitat que ara s’accelera”, afegeix Puig. Les previsions parlen d’un increment del 35% del trànsit a aquestes carreteres. Per l’expert, la competitivitat de la indústria i empreses del nostre territori implica una bona connectivitat amb vies alternatives com la B-40. “No té sentit limitar la nostra circulació a una via que pot estar col·lapsada”, apunta el portaveu de la Cambra de Comerç.
Una opinió que també comparteix el president de la CECOT, Antoni Abad: “La connexió entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat nord és competitivitat en vena. És estalvi de temps, reducció en emissions i seguretat viària”, assegura. Una via que, segons el president de la patronal, “trauria una pressió important” a l’AP-7.
“Fins que no es doni solució a la B-40, l’impacte de l’obertura de peatges a la comarca serà relatiu”, considera l’urbanista Pere Montaña. Segons ell, la connexió entre el Vallès i Abrera i Martorell permetria reduir el trànsit als laterals de l’AP-7 (la B-30): “El trànsit que acull aquesta carretera supera la capacitat de la via. Cada incidència, per petita que sigui, genera un fort col·lapse”, apunta.
El transport públic com a solució
El foment del transport públic al territori representa una altra de les eines per contrarestar l’augment del trànsit privat a les principals autopistes de Catalunya. L’urbanista Jaume Puig és partidari d’impulsar una xarxa ferroviària “potent”: “Les xarxes actuals són caduques, responen a visions territorials de fa 50 anys”, afirma. Hi coincideix Manel Larrosa, vocal de l’associació FEMvallès, que considera que la mancança principal és la connexió ferroviària.
Des de l’associació aposten per impulsar connexió entre la línia FGC del Vallès i l’R8 de Rodalies –que connecta Granollers i Martorell– amb dos intercanviadors a Volpelleres i a l’Hospital General de Sant Cugat. El Vallès té un altre front obert: la C-16, que manté un tram de pagament. La Generalitat ja ha demanat a l’Estat el seu rescat que, amb el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera i la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell, tindria un cost de 1.500 milions d’euros.
L’enllaç entre l’AP-7 i l’A-2
Coincidint amb l’obertura de l’AP-7, ahir dimecres s’inaugurava oficialment l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’autopista AP-7, una infraestructura que fa mesos que estava enllestida. Aquesta connexió, de 2,4 km de longitud –unes obres que van finalitzar fa mesos–, uneix l’autovia del Baix Llobregat (A-2) i l’autopista del Mediterrani (AP-7) a l’altura de Castellbisbal i el Papiol. Fins dimecres, la connexió ha estat difícil: calia passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 quilòmetres.
