GABRIEL FERNÀNDEZ I DÍAZ

Festa, sí; major, no

[Gabriel Fernàndez, portaveu d’Esquerra Republicana]

Ens poden dir el que vulguin, però més enllà de declaracions, discursos i stories triomfalistes, el carrer és un clam: l’organització de la Festa Major per part de l’Ajuntament ha estat un desastre, tant des del punt de vista de les entitats com a parer dels ciutadans, tant els que van poder treure entrada com els que en van quedar fora. Malgrat haver tingut dos anys per treballar-hi, la sensació és d’incapacitat de planificació i de correcció.

La planificació i l’execució s’han fet sense consens. Un programa i decisions no acordades ni amb entitats ni amb grups municipals per la coneguda i característica manca de capacitat i de voluntat de diàleg del govern de Marta Farrés. Amb un matís: la incapacitat manifesta d’escolta ha aconseguit un consens sense precedents: el de totes les entitats de cultura popular, que han dit “prou!”.

S’han decidit aforaments de 300; per què? Partint de la inexistència d’aquesta limitació per part del Procicat i sota el mantra d’una prudència mal entesa, s’ha exclòs molta gent de les activitats programades, sense cap evidència científica ni normativa que ho establís. Amb una excepció: els castells de focs (sense distàncies) s’han salvat d’aquest límit. Per què? Improvisació.

S’han censurat les activitats a partir de les 23 h i se n’ha exclòs els joves. La nul·la oferta per al jovent els ha expulsat de la seva Festa Major i ha afavorit aglomeracions i botellons, que s’intensifiquen quan s’omplen els carrers de cartells que anuncien una festa que no és. El Govern Republicà hem proposat la presència d’educadors de carrer i d’informadors liles itinerants, i de punts lila oberts en horaris i llocs crítics. Es pot treballar per assolir un oci segur a partir d’experiències d’èxit com els dispositius de Creu Roja o de Q de Festa.

S’ha apostat per la màxima de “qui no corre, vola”, amb un sistema de gestió de reserves absolutament ineficient, injust i excloent. Activitats esgotades en un minut. Sistema de devolució inefectiu. Un govern al servei de la gent ha de ser capaç de reconèixer les errades i d’aplicar mesures correctives. Calia consensuar fórmules imaginatives que permetessin un repartiment per sorteig en casos d’alta demanda, incloent-hi sistemes telefònics i presencials efectius contra l’escletxa digital.

Hi ha hagut deixadesa organitzativa en tots els actes, fos quina fos la seva natura. Retards considerables generalitats. Poc zel en el manteniment de les distàncies.

No s’ha respectat l’LOPD. Les normatives europees, estatals i nacionals s’han vulnerat quan ha calgut tramitar registres fora del programa oficial. Un formulari de Google recollia les dades personals dels ciutadans de Sabadell sense que el govern pogués oferir-los garantia legal de custòdia. Els llistats manuals amb DNI i telèfons ja són un capítol a part.

Al pregó no hi va haver prou mesures de seguretat i va haver-hi absències imperdonables. Dins el recinte tancat, cadires buides; els voltants, plens, i, al cor de la plaça de Sant Roc, desenes de persones menjant tranquil·lament a les terrasses. Manca de representants de l’atenció primària i manca de paritat.

S’han creat dues classes de ciutadans: els de la festa i els de la reixa. Hi ha hagut aglomeracions al voltant dels espectacles; especialment a Fira Sabadell. Sense distàncies i, molt sovint, sense mascaretes. Sense cap responsable que vetllés per la seguretat més enllà de les tanques.

Ens agradaria poder valorar amb alegria la recuperació d’una celebració que l’any passat ens va prendre la pandèmia perquè coneixem, valorem i agraïm l’esforç i la dedicació de tothom qui l’ha fet possible. Però, evidentment –i com la majoria de la gent ja ha dictaminat–, aquesta festa no ha estat major.

Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.

Comentaris
To Top