Publicitat
Oci i cultura

“Comparat amb altres països, aquí trobo a faltar més estabilitat laboral”

Mariona Camats puja l’escenari de La Faràndula a partir de les 20.30 h / LIA NAVARRETE

Enguany, que es commemoren 50 anys del seu famós discurs a la seu de les Nacions Unides on es va reivindicar com a català davant el món (“I am a catalán”), Pau Casals també és emblema i cim d’una tradició interpretativa del violoncel que, els darrers anys, s’ha revitalitzat amb una jove fornada de músics que han assolit reconeixements i un nivell internacionals. 

És el cas de Mariona Camats (La Garriga, 1997), qui demà divendres serà la solista de violoncel al Concert en do major número 1 de Haydn en l’estrena de la temporada de concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès a La Faràndula (divendres, 20.30 h). Andrés Salado serà el director del concert La vuitena de Beethoven.

No és la primera vegada que interpretes el Concert en do major de Haydn, però sí la primera que actues amb la Simfònica del Vallès. Què suposa aquesta oportunitat? Per a mi, és una fita molt emocionant després de finalitzar un cicle de cinc anys fascinants a Alemanya i Bèlgica. Em fa molta il·lusió de tocar amb professionals de casa, de Catalunya, i d’aquest nivell. L’oportunitat de seguir creixent com a intèrpret solista acompanyada de l’orquestra és una experiència extraordinària per la sincronia que s’estableix entre els músics: és com una dansa, com una coreografia perfecta a la recerca d’un diàleg místic que intenti d’expressar tot allò que el compositor va voler plasmar-hi. 

Per què aquest concert? El vas triar tu? Vaig escollir el Concert en Do de Haydn, que m’agrada més que l’escrit en Re major, per a completar la idea de muntar un programa optimista i positiu a partir d’obres de Haydn, Mozart i Beethoven com volia l’orquestra. 

Malgrat ser una peça més breu que els grans exemples del Romanticisme, la dificultat i l’exigència són equiparables. Què singularitza aquest concert? Contemporani de les seves primeres simfonies, encara té una certa herència barroca en la construcció fortament monotemàtica, sense tants temes contrastants com succeirà en el Classicisme i  juga amb una clara oposició entre els solos de violoncel i els ritornellos orquestrals. No obstant, Haydn enriqueix el vessant melòdica i temàtica, convertint-lo en una obra mestra, plena de delicadesa i virtuosisme.

En aquest sentit, el teu solo abans de cloure el primer moviment resulta tècnicament complicat per la combinació d’un fraseig declamat i prosòdic amb un de més líric i lligat. Efectivament, la cadència com a solo és un passatge de virtuosisme a partir de motius musicals que han aparegut. És un moment on tècnica i expressivitat conflueixen amb una gran varietat de recursos que captiven l’oïda. 

Però no menys compromès és el frenètic darrer moviment. I tant! L’últim moviment és molt brillant i ple d’energia. Tècnicament és el més complicat de tots, però satisfactori i agradable de tocar. La major dificultat és aconseguir l’equilibri entre l’energia i la fluïdesa integrant la precisió dels petits detalls i el treball rítmic. 

Com a intèrpret, has estudiat amb especialistes del prestigi d’Anna Mora, Lluís Claret, Julius Berger i Gary Hoffman. Quin és l’ensenyament que més t’ha marcat? Tots ells m’han ajudat a créixer en el vessant artístic i personal. Crec que el més important i compartit per tots ells és el de respectar i estimar la música, facilitant que fos jo mateixa a l’escenari i desenvolupés la meva pròpia manera de tocar.

Per últim i per la teva experiència formada a Catalunya i a l’estranger, com veus les noves generacions de músics, la música de cambra i, particularment, els violoncel·listes a casa nostra? Actualment, la generació de músics aquí és molt bona. però el que trobo a faltar -si ho comparem amb altres països-, són més oportunitats per tocar oferint més estabilitat laboral i una major valoració de la música en general.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top