Ciutat

Antoni Garrell: “S’ha de potenciar la indústria vallesana”

La relació d’Antoni Garrell amb l’ESDi va començar quan als anys 90 va conèixer el seu impulsor Josep Bombardó / LLUÍS FRANCO

El fins ara director general de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) es jubila i passa el testimoni de la direcció a Georgina Bombardó. Enginyer industrial per la UPC, Garrell ha dedicat mitja vida a potenciar el disseny per generar productes i serveis que millorin la vida de les persones.

Què l’ha portat a jubilar-se en aquest moment? La primera cosa és que aquest agost he fet 68 anys. Just complerts els 22 anys entrava becat a la UPC, en el departament d’electrònica centrat en la vessant digital. Des dels 22 fins als 68 ja feia 46 anys que estava treballant de forma ininterrompuda amb un ritme molt elevat. Ara ja feia un parell d’anys que havia comunicat la meva intenció de jubilar-me i el moment és aquest perquè en el món universitari és bo fer canvis a l’estiu.

Quan va arribar a Sabadell? A principis dels anys 80, per relacions professionals i personals m’implico en la constitució de la Universitat Ramon Llull (URL) en la qual després d’uns anys passo a presidir el Consell Executiu. Estant allà és quan l’ESDi, cap als anys 90, passa a ser centre associat a l’URL. I en aquell moment, el 92, l’ESDi es converteix en la primera universitat d’Espanya en tenir estudis de disseny.

Aleshores jo treballava a la Caixa, però presidia el Consell Executiu de l’URL i és quan vaig conèixer els impulsors de l’ESDi: Josep Bombardó, Benet Armengol, Josep Roca i Toni Güell. Ho vam parlar molt, em va il·lusionar el projecte i em vaig incorporar a l’ESDi. Al llarg de la meva vida he estat a set empreses. Sis pràcticament la meitat de la meva vida professional i l’altra meitat a l’ESDi. Per això dic que vaig néixer a l’Espluga de Francolí, però em sento sabadellenc d’adopció.

Amb quina sensació se’n va de l’ESDi? La meva sensació d’aquesta llarguíssima etapa és d’una enorme gratitud. Lògicament tinc moltes altres sensacions, també de reptes assolits, moltes coses fetes pioneres a l’Estat, haver ajudar al fet que Sabadell tingui un element referent com l’ESDi, i que juntament amb l’equip acadèmic hàgim dissenyat els estudis en Smart Design (disseny intel·ligent); l’única escola de l’Estat espanyol que en fa: utilitzar la tecnologia en tots els processos del disseny. Les gratituds mai són en abstracte. La primera és amb Josep Bombardó, quan el 1997 em va explicar el projecte de l’ESDi juntament amb Josep Roca. El Josep Bombardó em va fer descobrir les potencialitats del disseny no com a valor afegit sinó com a valor en si mateix.

Garrell reivindica la figura del desaparegut Josep Bombardó, qui el va portar a l’ESDi

En quin punt deixa l’ESDi? A part del tema acadèmia que està molt ben enfilat, hi ha el projecte de l’edifici annex, que es construeix en el marc del tecno disseny, amb fons europeus, el lidera l’Ajuntament de Sabadell i hi participen el Taulí, la UAB i els ajuntaments de Sabadell i Sant Quirze. És un gran projecte per construir un espai que serveixi per atraure talent per ajudar a la competitivitat de la indústria a partir de col·laborar amb les empreses en temes d’innovació.

Per altra banda, també ajudar a sorgir emprenedoria en general, amb el denominador comú de la creativitat, però especialment aquesta emprenedoria vinculada a agafar l’avenç científic i tècnic i, amb un procés de disseny, convertir-lo en productes i serveis que millorin la qualitat de vida de les persones i facin les empreses més competitives. 

Seguint els models de Califòrnia o l’àrea metropolitana de Londres, es tracta de tenir uns espais on simbiòticament existeixen el coworking, un coliving i espais associats a l’emprenedoria específica o d’intercanvi de coneixement entre universitat, emprenedors, i indústria consolidada. 

Això ajudarà en el paper de Sabadell com a ciutat universitària i en l’eix Gran Via? Sí, és clar. Els Next Generation aposten molt per aquests projectes capaços de transformar les ciutats, de generar una economia més competitiva amb qualitat de treball. I tot això fer-ho en simbiosi amb el que obliga la sostenibilitat i el canvi climàtic.

El projecte de la Gran Via va en aquesta línia, és transformador, innovador, i amb el qual és requerit generar coneixement i aplicar-lo. I això vol dir que han de concórrer forçosament tots els agents implicats en aquest cicle: universitats, administracions, organitzacions empresarials i les empreses en si. Aquesta illa de creativitat ha de ser un element clau.

Hi ha prou teixit empresarial a Sabadell per donar sortida als projectes que hi neixen, com el coneixement que es genera a l’ESDi? L’únic que és capaç de crear treball de qualitat, ben retribuït i estable és la indústria. L’únic que pot assegurar que en situacions de problemàtica global totes les coses funcionin és la indústria. S’ha demostrat amb la pandèmia. La indústria ha de ser competitiva i s’ha d’enquadrar en el marc de la indústria 4.0, que vol dir que si ets una gran empresa has de robotitzar fàbriques, i si no ets gran, dissenyar smart products en el context de la connectivitat i la intel·ligència artificial. L’ESDi està situat en aquest punt de dissenyar productes smart i que a més consideren la sostenibilitat, l’economia circular, el reciclatge, etc.

Sabadell té massa crítica, perquè és un nucli cabdal indispensable d’aquest Vallès industrial. El Vallès genera el 25% PIB industrial. No cal anar massa lluny. El que s’ha de fer és potenciar la indústria existent al Vallès, molta d’ella PIMES i micro, moltes de matriu catalana.

Ho hem vist en la pandèmia, una situació de problemática global, amb manca de provisionaments. Ara, encara patim i ho patirem en els pròxims dos anys tota la problemàtica associada a la manca de xips. Per què? Perquè un percentatge molt elevat dels xips es fabriquen a Taiwan i a Europa tenim una forta dependència. Això no és conjuntural, durarà un parell d’anys, i com no ens espavilem a tenir els nostres propis xips patirem.

Comentaris
To Top