Treballar del que ens agrada i de la manera que ens agrada no té preu. Per al Llorenç Costa, propietari del restaurant de cuina tradicional catalana Toca el 2 del bell mig de la ciutat, és pura realitat. La seva és la història d’un negoci de família que ha prosperat amb el pas dels anys, ja que admet que “des del primer dia sempre hem tingut seguretat i la resposta de la gent sempre ha sigut bona”.
Tot i que feia dècades que els seus avis tenien una parada al Mercat Central de Sabadell i la seva família portava anys gestionant-ne el bar, ell i els seus pares van decidir no estancar-se i, al 2012, van aprofitar els locals buits d’una immobiliària i una botiga tèxtil per seguir alimentant el cor de Sabadell. “Tothom es posava les mans al cap dient ‘però l’heu d’agafar ara?’, i a tota la família se’ns titllava de bojos volent obrir un local amb la que estava caient”, recorda ara amb la tranquil·litat que dóna l’èxit.
Toca el 2 és un dels establiments amb més centralitat de la plaça del Mercat, i un lloc de referència al centre gastronòmic de Sabadell / LLUÍS FRANCO
L’obertura va ser el 6 de gener , amb tot el que això comporta. Costa recorda que “molta gent va venir a jugar amb les joguines amb els nanos, perquè aquí davant hi ha molt d’espai, i sempre diem que va ser com el nostre regal de Reis”. I és que la confiança d’una clientela ja guanyada a través del mercat va permetre que el negoci anés creixent a poc a poc amb l’escalf dels sabadellencs i sabadellenques que, remarca, sovint queden encisats per les parets nues i el terra de rajoles antigues, que van recuperar durant les reformes: “quan vam començar a treure les capes exteriors de l’interior del local vam trobar que hi havia una paret de totxo molt maca que es podia aprofitar per a tot el local, i sota el terra de goma gris típic dels 80 hi havia un terra hidràulic maquíssim”, diu.
La professió no és fàcil, admet, però per ell és una feina reconfortant i honesta, i remarca que “des de petit se m’ha ensenyat que els calers es fan treballant, i no m’ha fet por mai fer tantes hores”. De fet, tot i que va estudiar batxillerat i anava a cursar una enginyeria, “vaig pensar que no tenia ganes d’estudiar quatre anys més; sempre m’ha agradat molt la tecnologia i ara gairebé tots els meus amics són enginyers i treballen d’això, però és que m’ho passava millor venint aquí a treballar”, explica. Aquesta és per ell, però, una actitud que no veu en la gent treballadora d’avui en dia, i diu que “és una feina que la gent infravalora” i a on costa trobar “gent que vulgui créixer mica en mica”.
