[Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
Aquí hi parlo sovint de dones. Avui també, que s’ho val. Vull parlar d’una dona- donassa de Sabadell, la Berta Rubio Faus, arrel de la seva aparició al Sense Ficció de TV3 d’aquesta setmana, dedicat als 40 anys de la Llei del Divorci, ara que diuen que és el mes de les separacions. És una de les dones més, dinàmiques i multifacètiques de conec de la ciutat i si no hi has coincidit abans a través d’alguna amistat o perquè la vida no t’hi ha portat, potser la pots conèixer per la seva activitat professional com a editora o pel seu alter ego artístic: és la Berta del Poblet, rondallaire i explicadora de contes.
Però anem al perquè en parlo. En aquest cas, al Sense Ficció, la Berta és entrevistada com a testimoni i com a creadora del terme “família enllaçada”. I què vol dir això? És un terme més acurat que el de “família reconstituïda” (en què no hi ha res que s’hagi de tornar a constituir, si de cas és una nova creació). Anomena la nova família que sorgeix quan una persona que n’ha format una i ha tingut descendència però el projecte de parella ha acabat, s’emparella amb algú altre i juntes formen, doncs, una nova família. Fàcil, oi? D’entendre sí, d’aplicar, gens! Per molts motius és difícil, sobretot per totes les implicacions emocionals, legals, teòriques i pràctiques que té per a cada persona que en forma part. Pels que arriben, pels que ja hi eren i els que ja no hi son, els canvis que aquesta nova estructura familiar té per als seus integrants són rellevants. Moltes vegades hi ha criatures, adolescents o joves que conviuen amb un adult que no és el seu progenitor o progenitora, però aquesta persona hi té un vincle afectiu i també se’n fa càrrec. I com s’ho pren l’exparella? I quin lloc té aquesta nova persona?
Empesa per la seva experiència personal, la Berta té fills de dues parelles, ha estat una superfacilitadora, en aquest àmbit. No només ha creat un terme acurat. També ha difós el terme mare afí i pare afí, i ha proposat mamu i papu, incloses al TERMCAT, per deixar enrere les connotacions negatives de termes com madrastra o padrastre que etimològicament signifiquen mal pare o mala mare. Donant forma a la creació de recursos per a aquesta tipologia de famílies, va crear el projecte “Vadepapus” oferint suport per treballar amb els més petits, com ara el conte il·lustrat “Sóc un papu!”
Dins d’aquest projecte, desdramatitzant i posant-hi humor va impulsar la creació del llibre “Enllaçar-se i altres embolics” amb les anècdotes de nou escriptors i escriptores “enllaçats”. Però ha fet molt més. La Berta ha estat entrevistada a moltíssims mitjans i ha fet xerrades a escoles per normalitzar la diversitat familiar, educar mestres i pares en això de les famílies no convencionals on hi ha nens i nenes a qui potser algú que els recull a l’escola no és el seu pare o la seva mare biològica però com a nova parella, però també en té cura.
Si ets família enllaçada i no coneixies la tasca de la Berta com a constructora d’eines de suport, respecte i protecció a les persones que viuen altres realitats diferents de les famílies biparentals convencionals, et convido a acostar-te a la darrera aportació que li conec. Juntament amb altres dones estat cofundadora de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar, on s’aporta una mirada amorosa, empàtica i amb recursos pràctics. Darrerament han publicat alguns vídeos amb assessorament sobre temes legals o eines psicològiques per procurar minimitzar els conflictes. Val la pena fer-hi una ullada. Com diu una amiga comuna, la Berta és una de les: “Donasses de la meva vida que fan millor la dels altres”.
