El 66,5% dels comerços de Sabadell són marques nascudes a la ciutat. Les botigues sabadellenques encara se situen per davant de grans companyies nacionals o internacionals, que representen el 32,6% del global a Sabadell, segons un estudi de camp elaborat pel D.S. el mes d’octubre. Tot i això, si ens enlairem a vista d’ocell, veuríem dues realitats diferents dins la mateixa ciutat: un eix central que aglutina les grans marques versus un teixit comercial que viu del comerç d’arrel sabadellenca.
Coincidint amb la posada en marxa del xec comerç de 20 euros –que ja aglutina 272 establiments, el 8,7% de les botigues que s’hi poden adherir–, el Diari analitza la fisonomia comercial de cinc grans eixos comercials de la ciutat: la milla d’or (Centre), avinguda de Barberà (Eixample i Creu de Barberà), avinguda de Matadepera (Ca n’Oriac), ronda d’Europa i un tram de l’avinguda d’Estrasburg (Can Llong) i el carrer de Sol i Padrís. En global, l’emprenedoria local continua al capdavant i supera les marques externes a la ciutat.
Les cadenes foranes es concentren a la milla d’or –el tram entre la plaça de l’Àngel fins a l’encreuament de Rambla amb carrer d’Alemanya–, on més de la meitat de botigues (53%) no són d’origen local. En global, només a aquest tram del Centre es concentren quatre de cada deu cadenes que hi ha a Sabadell.
“Els centres urbans pateixen un alt grau de clonació comercial i Sabadell no és una excepció”, explica Jordi Obradors, gerent de Sabadell Comerç Centre, tot i que matisa que “el negoci de marca pot estar en mans d’un emprenedor local” a través d’un sistema de franquícia, per exemple.
La resistència del petit comerç a Sabadell és “una bona notícia” per als comerciants: “Hem passat de ser una ciutat industrial a convertir-nos en un municipi de serveis. És positiu que encara s’arrossegui la tradició emprenedora que sempre ens ha caracteritzat”, valora Miguel Tello, president de l’associació comercial Sabadell en Xarxa.
Obre la porta a la inversió
“L’emprenedoria local obre la porta a la inversió de marques nacionals i internacionals”, assenyala Josep Maria Porta, des de la Cambra de Comerç. “La bona salut del comerç local demostra que la ciutat funciona”, segueix. I obre el camí a les marques foranes.
Els experts, de fet, apunten a la necessitat de captar grans cadenes, que també actuen com a pol d’atracció de la clientela: “El model ideal és un híbrid, és essencial diversificar l’oferta perquè sigui atractiva per al client”, considera l’investigador de QUIT de la UAB Vicent Borràs. Li dona la raó Jordi Obradors, que creu que s’hauria d’aconseguir un equilibri total entre marca local coneguda, la cadena nacional o internacional i el comerç d’autor. “Les grans cadenes deixen diners a la ciutat”, afegeix Porta. La fórmula és senzilla: el petit comerç atrapa clientela i obre el camí a les grans marques, que acaben captant més compradors.
/ LLUÍS FRANCO
D’altra banda, Sabadell és un clar reflex del fenomen de concentració comercial als nuclis urbans, com apunta la Fundació Comerç Català. De fet, la milla d’or aclapara més d’un 5% del total d’establiments del total de la ciutat. “Hi ha diversos eixos dins de Sabadell on es condensen les botigues”, apunta Porta.
Sabadell, ciutat de serveis
Sabadell és ara una ciutat de serveis. Tres de cada deu comerços als principals eixos analitzats pertanyen al sector dels serveis. Immobiliàries, bancs, serveis de bellesa, clíniques dentals i agències de viatge, entre d’altres, són els establiments que lideren el rànquing. A continuació, les botigues d’alimentació (16,2%) i l’hostaleria (14,3%) completen el podi [vegeu gràfic de la dreta].
Aquests tres sectors representen més de la meitat de les botigues actives a tot el municipi. El sector de la moda (13,62%) i l’equipament per a la llar i l’oficina (12,76%) són els sectors que segueixen el rànquing. A l’altre extrem es troben les botigues de complements (6,55%) –joieries, botigues de bosses de mà o complements de moda– i d’oci, temps lliure i cultura (2,76%), que són els sectors menys freqüents.
Un 12,2%, tancats
Però la ciutat encara pot ser comercialment més potent: hi ha un 12,25% de locals inactius als principals eixos analitzats. “El que és ideal és que la xifra es redueixi a la mínima expressió, però es manté al llarg del temps, amb petites variacions en època de crisi”, destaca el president de Sabadell en Xarxa. La xifra varia segons la zona comercial.
Can Llong és el barri on es veu menys disponibilitat de locals comercials. De fet, tots els baixos comercials estan actius als trams analitzats de la ronda d’Europa i l’avinguda d’Estrasburg. Això pot explicar-se, segons els experts, perquè “és un barri jove en ple creixement”. Als eixos del Centre i a Ca n’Oriac tampoc no queden gaires locals disponibles, només un 7,8% i un 9,3%, respectivament. Per sobre de la mitjana sabadellenca (12,25%) es troba l’avinguda de Barberà, amb pràcticament un 24% de botigues tancades, i Sol i Padrís, amb un 19,4%.
Les diferents associacions de comerciants ho veuen com una oportunitat per créixer. Mentrestant, es manté l’equilibri entre les marques internacionals i el comerç amb segell sabadellenc.
