Publicitat
Oci i cultura

Totes les edats del grafiti, de Pompeia a Kreuzberg

‘History line’ amb mitja dotzena d’obres / VICTÒRIA ROVIRA

Probablement heu estat a moltes exposicions d’art urbà i heu vist desenes de grafitis pel carrer. Però, us han explicat mai d’on venen, quan neixen i en quins estils es divideixen?

La galeria Impaktes Visuals va inaugurar dijous una exposició amb un fort caràcter divulgatiu. Es diu Pioneres i mostra treballs de cadascú dels artistes que va ser pioner en el seu estil artístic. 

Alerta, els treballs són originals i formen part de la col·lecció particular d’Agustí Caixach, comissari de la mostra i impulsor de Marsol Grafitti Edicions. “Els ha anat adquirint en els darrers 30 anys”, diu Caixach. “I ara, en comptes de comprar-me un cotxe de 12.000 euros, doncs me’n compro un de tercera mà per 1.500 euros i la resta el gasto en art”, diu gràficament, 

Però és que tot siguin peces caríssimes. Més aviat, són rareses que ha anat aconseguint amb vivacitat i rebuscant. En tot cas, és una col·lecció importantíssima, per la singularitat i la diversitat de la mateixa. De fet, ja la mostra al Museu d’Art de Sabadell l’any 2015, en una exposició amb molta anomenada que va atraure més de 25.000 persones (una cosa mai vista). 

Ara, exhibeix una versió reduïda a Impaktes Visuals, però igualment representativa. “Sempre hi ha molt de llibre de fotografies, però no expliquen la història i intrahistòria dels grafitis”, sosté Agustí. I la present exposició justament intenta omplir aquest buit.

De fet, aquí s’expliquen totes les edats del grafiti. “A veure, realment, les mans que pintaven les parets de les cavernes ja són una forma de grafit”, explica Agustí Caixach. “O l’art dins les piràmides. O les troballes de Pompeia! Les exploracions arqueològiques han evidenciat que hi havia fins a 20.000 grafits. Vaja, tothom ha pintat!“.

I fent un salt a l’edat contemporània, arribem a l’any 1966. Aquí arrenca la història del graffitti modern, de la mà d’Ernest Pignon-Ernest, qui fa un dibuix neoclàssic sobre paret. Serà el precursor del grafiti en pòster. Els ambients de Nova York són l’escenari de l’acció, amb nois molt joves que comencen també a fer tags, com ara els de Taki183 (1969).

Panoràmica de la galeria / VICTÒRIA ROVIRA

En canvi, Futura (1978) serà pioner del grafiti connectat amb l’art abstracte, que també tindrà molta presència a l’East Village. Si bé ara és un barri gentrificat, en el seu moment va ser feu artístic innovador, de la mà de Basquiat i Keith Haring, per exemple. 

Passem ara a la introducció dels missatges polítics, dels quals John Fekner serà un dels pioners (1969). “És un disseny molt senzill, per tal que la gent capti nítidament una idea”, explica Agustí Caixach. “Igual que Diego Rivera, que pinta murals perquè llavors la majoria de la gent no sabia llegir i ell el que vol és fer arribar el missatge”, afegeix. 

Del missatge polític saltem al sistema a vehicular el discurs mitjançant les plantilles, com fa Bleck Le Rat (1981). “De fet, és el que Banksy imitarà més tard. En un moment se n’adona i diu: Ostres, però si fa 20 anys que això ja s’ha fet!”. 

De Cope2 es destaca els trens que pinta (1983). I de l’estil de grafits punk, introdueix la figura de l’artista sabadellenc Werens, qui justament realitza la seva primera acció l’any 1982. S’inspira en el moviment berlinès i es distancia de l’escena americana del hip-hop.

L’època d’adhesius fotocopiats. “Per 10 pavos, et donen un feix d’stickers i fas un bombardeig”, explica el comissari. També la fotografia de l’art urbà és un estil, en el qual en destaca Martha Cooper. L’any 1984 publica el llibre Subway art i es converteix en la bíblia, tot retratant la quotidianitat dels grafiters. Fran Trepax porta les plantilles a Catalunya (1986) i Kimo, també a Sabadell, segueix amb l’estil punk i d’artista pluridisciplinar, des del col·lectiu IUK (1982).

La mostra s’enfila cap al més contemporani amb Obey (1987), que pinta un quadre que el president Macron té ara mateix al seu despatx. I Banksy (1990), de qui es mostra la làmina per recaptar fons pel vaixell de salvament marítim Marie Louise. L’exposició es tanca amb una mostra de D*Face d’estil Pop-Art (1993) i amb 1UP (2003), un colla d’artistes (amb molta activitat al Kreuzberg berlinès) que pinta omplint els extintors de foc amb pintura i que tenen la política de no vendre res.

‘History line’ amb mitja dotzena d’obres / VICTÒRIA ROVIRA

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top