Per fi. Un gol de Moha Ezzarfani quan només faltaven 8 minuts trenca la maledicció i el Sabadell ja sap guanyar. Amb suor i gairebé llàgrimes davant un defensiu At. Sanluqueño, però ha arribat la primera victòria i això s’ha traduït en una comunió total entre l’equip i l’afició.
Antonio Hidalgo ha repetit l’onze de Tarragona, una mena de reconeixement al bon partit, malgrat la derrota, dels seus homes. Era una nova prova de foc davant una afició incondicional que no ha dubtat a concedir el màxim suport a l’equip arlequinat des del primer minut. Cap retret, només crits d’ànim per remar junts cap a la necessària primera victòria de la temporada. Una actitud exemplar, deixant de banda tot el soroll de l’entorn.
L’At. Sanluqueño arribava a la Nova Creu Alta sense conèixer la derrota com a visitant gràcies a un impecable rendiment defensiu. No s’ha tancat, d’entrada, de manera descarada sinó que ha optat per una pressió altíssima a mig del camp, ofegant les idees d’un Sabadell espès en els primers 20 minuts. La sensació de domini ha tingut cap traducció en perill sobre la porteria de Falcón, gairebé inèdit en el primer tram d’un partit que estava on volia el conjunt gadità. És a dir, que passessin poques coses i el rellotge avancés. En tasques ofensives un equip molt limitat.
Calia molta paciència i sobrava lentitud en l’elaboració de joc. Només alguna acció elèctrica d’Aaron Rey i Alfred Planas trencaven. Massa poc per desarticular un sistema molt ordenat. En cinc minuts de rauxa el Sabadell ha fregat el gol. Rematades d’Aleix Coch, Kaxe, Alfred i sobretot Néstor, però sense trobar porteria. És l’enorme problema d’aquest Sabadell.
Encara ha estat més surrealista l’arrencada de la segona part. Després d’un parell d’arribades visitants, el Sabadell ha gaudit d’una triple ocasió claríssima: rematada al pal de Néstor, la següent de Kaxe rebutjada per Hassane sota pals i la tercera d’Aarón també contra els peus d’un defensa. Increïble. Com una maledicció. El partit s’ha convertit en una sensació de setge arlequinat mentre l’At. Sanluqueño ha fet un clar pas enrere, centrant tots els esforços a solidificar el mur davant Falcón. L’afició s’ha bolcat, per empènyer a la cerca del gol. Hidalgo ha mogut fitxa amb l’entrada de Muguruza i Jacobo.
La desesperació podia ser un enemic, però el Sabadell ha persistit, amb paciència i fe, buscant les bandes de manera constant. La irrupció de Moha Ezzarfani seria providencial. Només feia dos minuts que estava sobre la gespa i l’ex de l’Espanyol, aprofitant una bona assistència de Muguruza, ha superat Falcón amb un xut ras i ajustat. Gairebé ha sigut com una passada a la xarxa… després de tocar el pal dret.
Primer gol d’un home d’atac, explosió d’alegria a la Nova Creu Alta i comunió total entre l’equip i l’afició fins al final del partit. Els jugadors han fet fins i tot una passejada pels diferents sectors del camp per agrair el suport del públic. Una victòria merescuda i patida que hauria de significar el desitjat punt d’inflexió.
FITXA TÈCNICA
Sabadell: Kike Royo; Ó. Rubio (Muguruza, 62‘), A. Coch, G. Molina, D. Sánchez, X. Boniquet (Altimira, 73‘), Alfred Planas (Jacobo, 62‘), Aguza (Moha, 80‘), Kaxe (Gabarre, 73‘), Aarón Rey, Néstor.
At. Sanluqueño: Falcón; Edu Oriol, Pelón, Javi Duro, Riego, Hassane, Armental (Toni G., 71‘), Caballé (Theo, 79‘), Azkue (D. Cervero, 79‘), Lucas (J. Navarro, 61‘), Miguelete (Canillas, 61‘).
Àrbitre: Jorge Tàrraga Lajara, Comitè valencià. Grogues: Ó. Rubio, Jacobo; Pelón, Armental, Toni García; Hidalgo.
Gol: 1-0, 82‘: Moha.
Incidències: Nova Creu Alta. 2.815 espectadors.
Antonio Hidalgo: “Esperem que aquest triomf sigui el principi”
