[Josep Mercadé, periodista]
Evitar que Sabadell no visqui d’esquena al seu riu no ha estat fàcil. L’especial orografia de la zona ho complica. Fins als anys noranta la sobreutilització industrial del Ripoll, sense cap tipus de control, va contribuir a considerar-lo més aviat una claveguera. Va ser aleshores quan es van fer les primeres passes per fer realitat l’actual Parc Fluvial. Aquella gran transformació va aconseguir que la ciutat tornés a gaudir del seu riu, però encara hi ha molta feina a fer.
Si entre el 1995 i el 2006 els Fons de Cohesió procedents de la Unió Europea van permetre frenar la degradació del Ripoll, i fer compatibles els usos social i industrial en tot aquest àmbit, ara tornem a trucar a les portes d’Europa per acabar la transformació amb l’horitzó posat en el 2030. Com s’ha publicat fa pocs dies, el govern municipal preveu demanar 73,3 milions d’euros dels fons Next Generation. El més interessant de tot plegat és que hi ha una implicació del sector empresarial, a través del Gremi de Fabricants, i també de la societat civil, amb l’Associació Impuls Àrea riu Ripoll.
Vagin per davant els millors desitjos que tot arribi a bon port i que es disposin de recursos suficients per dur a terme les iniciatives presentades. Un dels aspectes més interessants serà fer compatibles els usos industrials i els interessos econòmics amb el compromís de la conservació i potenciació dels valors naturalistes del riu. Cal incidir en aquest aspecte en uns moments en què disposar d’espais naturals en condicions és més necessari que mai.
Al Ripoll hem passat d’autoritzar, a primers dels anys setanta, la instal·lació d’una indústria en una zona verda propera a l’església de Sant Vicenç de Jonqueres, a la implicació, als anys noranta, de moltes empreses en la recuperació de la zona. Això sí, amb el cofinançament de la Unió Europea. En aquells moments el que es va fer al Ripoll va ser l’equivalent a pavimentar els carrers de molts barris de Sabadell coincidint amb l’arribada dels ajuntaments democràtics.
En aquest procés compartit de consolidació del Parc Fluvial del Ripoll cal tenir present incrementar encara més la difusió i el coneixement d’aquest patrimoni industrial que durant molts anys ha estat motor de desenvolupament amb els seus clars obscurs corresponents. Però aquesta és una realitat que no cal defugir-la, ans el contrari, fer-la també compatible. I el coneixement és la millor eina de la qual disposem. A més, és també un bon al·licient turístic en un moment en què el patrimoni industrial està especialment valorat.
