La roda de premsa prèvia al partit contra l’UCAM Múrcia s’ha convertit en una sincera declaració d’intencions d’un Antonio Hidalgo que assumeix la situació i la inevitable destitució, a títol personal, en cas de derrota. Però també ha deixat anar una sèrie de missatges prou contundents més en l’àmbit del club. “Ha estat una setmana de tota mena de reunions, fins i tot masses, però penso que val la pensa diferenciar els números esportius, que són molt pobres i no poden amagar la realitat futbolística, de la feina que s’està fent com a club i en la qual jo sempre m’he involucrat, intervenint en situacions que no em pertocaven. Per això penso que m’he guanyat un respecte en els tres anys que porto al Centre d’Esports. No només jo sinó la gent que ha treballat moltíssim perquè el club estigui a on està ara”, en al·lusió a les ferotges crítiques de les xarxes i unes pintades que van aparèixer aquesta setmana contra el tècnic, director esportiu i el president Esteve Calzada.
Hidalgo ha estat clar i contundent. “El partit de diumenge és importantíssim per al club i decisiu per a la meva figura. Ho sé i ho puc entendre perquè, insisteixo, els números són molt dolents i no li podem donar voltes a un fet obvi. Treballes més que mai i les coses no surten. A vegades tampoc tens una explicació. L’equip no va estar bé els primers 45 minuts al camp de l’At. Balears, però en la resta de partits sempre ha tingut una bona actitud i s’ha deixat la vida al camp”.
El que també ha volgut subratllar en vermell és el perill d’anar més enllà de l’aspecte esportiu. “M’agradaria fer valdre la situació global del club ara mateix. Pot ser molt perillós donar-li al botó de l’autodestrucció. S’ha demanat la dimissió del president quan no fa tant, no es pagaven les nòmines als treballadors. És una persona que ha posat molts diners i s’ha deixat la pell. Amb ell, passi el que passi, tinc una relació excel·lent. Com la tinc amb Pau Morilla–Giner o la resta de components del club com Bruno Batlle. Per a ells també és una situació molt complicada perquè hem tingut una implicació conjunta impressionant aquests tres anys”. Ha insistit Hidalgo en què “podem anar tots junts i empènyer per millorar la situació o podem prémer aquest botó de l’autodestrucció, cal reflexionar a fons”.
Del partit gairebé no se n’ha parlat. Hidalgo assumeix que podria ser l’últim a la banqueta arlequinada, però ell encara veu una mica de llum. Fins i tot no descarta una remuntada. “Mirar cap amunt ara mateix es fa difícil, molt difícil, però tampoc no ho veig impossible a llarg termini. Es tracta de guanyar, sortir de mica en mica de l’actual situació i anar pujant posicions. No en 4 o 5 setmanes, això és impossible, però si l’equip agafa confiança es podria aconseguir”.
Sobre el comportament de l’afició aquest diumenge, confia que sigui el mateix que fa 15 dies contra l’At. Sanluqueño: “Entenc que estigui emprenyada i hi hagi gent que no li agradi Hidalgo, però crec que si anem tots junts serà més factible aconseguir la victòria. Segueixo confiant en els jugadors, assumiran la seva responsabilitat i s’ho deixaran tot al camp”. Preguntat per l’absència persistent d’un jugador com Facu, ha dit que “si ens haguéssim avançat al marcador segur que hauria tingut més minuts, però per les necessitats del moment hem pensat que teníem millor sortida de pilota amb Boniquet i Aguza. Però Facu està treballant molt bé i és un noi espectacular”.
