El model de gestió de Fira Sabadell podria canviar: de ser 100% públic a publicoprivat, com es fa a la capital catalana. Així s’ho plantegen l’Ajuntament i la Cambra davant dels números vermells de l’equipament: els ingressos de l’activitat –un 25% de l’any– cobreixen la meitat de les despeses. El D.S. conversa amb Pere Camprubí (Barcelona, 1957), director adjunt de Fira de Barcelona, sobre la seva experiència.
A Sabadell es planteja importar el model de Fira de Barcelona. Gestió privada però titularitat municipal. Què li sembla?
És bona idea i un bon equilibri: d’una banda, la gestió privada garanteix competència i professionalitat. En aquest sentit, és important que les empreses locals i comarcals es creguin la Fira i se la facin seva amb encàrrecs d’esdeveniments. D’altra banda, per garantir un impacte a la ciutat i la comarca, cal comptar amb el vessant institucional i que el recinte sigui públic. És el model que funciona a Europa… A les fires més polititzades els costa més ser rendibles.
El canvi de model de Fira de Barcelona l’any 2000 de públic a publicoprivat els ha ajudat?
Sempre hem tingut una visió global, però la refundació va ser una empenta cabdal. Comptar amb empresaris de renom al consell d’administració ha reforçat la professionalitat i ha millorat els resultats de l’entitat.
/ CEDIDA
4.700 milions d’impacte anual a Barcelona i rodalia, segons la UB.
Aquesta és la part quantificable: els diners que es deixen els participants en hotels, restaurants, taxis… però més enllà d’això, considero més rellevant la part no mesurable, com la transmissió de coneixement, els vincles que es creen i els acords empresarials.
L’activitat firal permet cobrir el cànon que es paga per a l’ús de l’equipament?
Fins i tot a les grans fires els costa pagar un lloguer. Ni fent molta activitat es pot autofinançar l’equipament. El gruix de la inversió ha de ser en l’equip professional que hi ha al darrere, que és capaç d’impulsar-la i aconseguir esdeveniments més enllà de l’àmbit local i comarcal, que són els que generen més impacte en l’economia.
Es van reunir fa un mes amb la Cambra i l’Ajuntament de Sabadell. Es plantegen col·laborar amb Fira Sabadell?
Si se’ns demana, ho farem amb gust, però se’ns faria difícil per les diferències en les dimensions del target d’esdeveniments. Són mides diferents: les fires i congressos que poden encabir-se a Fira Sabadell, amb 2.300 metres quadrats d’exposició, i a Fira de Barcelona, que compta amb dos recintes que sumen prop de 400.000 metres quadrats, no tenen res a veure. Sabadell ja té un bon nivell d’activitat, però encara hi ha oportunitats: petites convencions d’empreses, fires locals i comarcals amb actius com la indústria tèxtil. Per tot això –insisteixo– és recomanable que s’hi involucrin les empreses i la Cambra. No serà fàcil, Fira Sabadell competeix amb moltes fires de Catalunya.
