La Nova Creu Alta va viure una jornada frenètica on, en poc més de tres hores, es van disputar dos partits: un, resolt al terreny de joc, i l’altre, a les oficines, mentre que a l’exterior, una desena llarga d’aficionats clamaven en contra de jugadors i Consell Administratiu davant la delicada situació esportiva de l’equip.
S’estava coent, o això semblava, amb Esteve Calzada, Pau Morilla-Giner, Bruno Batlle i Àxel Torres el futur esportiu de l’equip. Sobre la taula, la continuïtat d’Antonio Hidalgo i la consegüent destitució (o no) de José Manzanera.
Al túnel de vestidors, calma tensa per confirmar allò que durant la setmana s’afrontava com el judici final: només la victòria permetia a Hidalgo salvar el match ball. Què devia pensar –es podia preguntar la gent– el tècnic de Canovelles després de veure com Muguruza fallava un penal o Jacobo, incomprensiblement, errava, al darrer sospir, una jugada que des de la banqueta arlequinada es veia al fons de la xarxa.
Finalment, qui tothom pensava que seria el trist protagonista de la vesprada, Antonio Hidalgo, arribava a la sala de premsa Miguel Quereda, per, en principi, anunciar que el Consell Administratiu el destituïa de les seves responsabilitats. Però un gir de guió, madurat i executat des del xiulet final fins a la compareixença, ho va fer saltar pels aires: “Jo continuaré treballant. No em pertoca respondre sobre aquesta qüestió”, afirmava amb rotunditat un Hidalgo, qui segurament aleshores ja era coneixedor del desenllaç final.
S’acabava una roda de premsa estranya, on ningú aconseguia extreure’n el veredicte final. Minuts després, Esteve Calzada compareixia davant els periodistes: “Estem aquí per anunciar-vos una sèrie de canvis”, anunciava el màxim mandatari.
“Acomiadem José Manzanera. Des del mercat d’hivern passat s’ha produït una pèrdua de confiança i creiem que necessitem un canvi en la direcció esportiva per revertir la situació de l’equip”. Fa només quatre mesos, el president Calzada afirmava que “ens reunirem també amb ell perquè faci una anàlisi de la temporada, els motius de no aconseguir l’objectiu i després es farà una valoració de la seva proposta per decidir el millor per al club”. Aleshores semblava que no hi havia un problema de confiança.
D’altra banda, i un cop anunciat l’adeu de Manzanera, Calzada reforçava la figura del tècnic Antonio Hidalgo, qui Calzada assegurava que “no n’és el responsable principal i el veiem amb capacitat i motivació”. En la mateixa línia, demanava que se’l deixés treballar i que no se li qüestionés cada setmana la seva continuïtat: “Potser hi ha gent que s’esperava una decisió diferent, però demano unió per ser més forts”.
Els números de l’equip en aquestes primeres deu jornades, amb només vuit dels trenta punts disputats, es cobrava la primera víctima: José Manzanera.
S’espera que entre avui i demà el de Paterna s’acomiadi per carta de qui han estat els seus companys de viatge durant els més de tres anys del ja exdirector esportiu a la Nova Creu Alta. Només el temps dirà si la decisió ha estat encertada o simplement ha estat per desviar l’atenció i guanyar temps, qui sap per què. Sobre l’arribada del substitut de José Manzanera, encara és prematur per aventurar-se a fer prediccions de qui i quan aterrarà a la Nova Creu Alta en les pròximes setmanes.
