En el camí cap a la integració social, els centres d’educació especial fan passos de gegant. A Sabadell, les escoles Francesc Bellapart, Xaloc i Xalest formen més de 300 estudiants entre les etapes d’infantil, primària i secundària, amb un itinerari adaptat a les seves necessitats. És alumnat amb circumstàncies i diagnòstics variats, que tenen dificultats per seguir l’ensenyament ordinari. Ara bé, gràcies als professionals especialitzats dels centres, es preparen per guanyar autonomia i adaptar-se a la societat.
Des de les escoles d’educació especial, no hi ha una única manera per a treballar la inclusió social dels alumnes amb necessitats especials –trastorns de l’espectre autista (TEA), discapacitats intel·lectuals, de la parla o sensorials, entre molts altres diagnòstics–. Però sí que hi ha aspectes clau a desenvolupar.
“Una de les coses més importants és la comunicació. Si pots comunicar, pots ser autònom i treballar les relacions socials. Són pilars de la nostra educació”, assenyala la directora de l’escola pública Francesc Bellapart, Judit Minguillón. “Si l’alumnat no té parla, investiguem a través dels nostres logopedes”, afegeix.
El centre està situat al barri dels Merinals, té més de 140 alumnes i ofereix les tres etapes educatives, complementades amb tallers d’art, música, d’estimulació multisensorial i d’educació física. Compten amb un programa d’inserció al món laboral i també amb un espai educatiu i terapèutic d’atenció intensiva perquè alguns alumnes puguin retornar a l’escola ordinària.
La directora de l’escola concertada Xaloc, Mònica Maya, descriu com s’orienten la majoria de centres d’educació especial: “Treballem amb una planificació centrada a la persona. Fem vestits a mida del que l’alumne necessita en cada moment”. Un dels aspectes que destaca, també, és el desenvolupament emocional: “L’alumnat s’empodera, els oferim respostes positives reals i treballem l’autoestima. És molt important”.
El projecte Xaloc, d’àmbit comarcal, fa 51 anys que és a Sabadell. Tenen 109 alumnes de primària, secundària i, entre d’altres, de Programes de Formació i Inserció (PFI) d’Hostaleria i de Vendes, Oficines i Atenció al Públic. “Des de l’escola, treballem per a la inserció sociolaboral, perquè els alumnes puguin ser membres actius de la societat”, descriu la directora del centre, del qual destaca que treballen de “forma transversal, amb un model competencial i amb pràctiques innovadores”.
De l’obrador de l’escola Xalest, situada al barri de Cifuentes, emergeix una flaire de fleca i pastisseria. En una de les aules, hi ha una renglera de samarretes recentment estampades amb dibuixos. El cas d’aquest centre d’educació especial, que té 150 alumnes i aviat farà 30 anys, és ben particular. Ofereixen formació modificada per a alumnat de secundària amb lleugeres discapacitats. I dins del pla docent, imparteixen tallers, com el de l’obrador i el d’arts gràfiques en el tèxtil, perquè els alumnes aprenguin oficis.
L’escola Xalest encamina la inserció laboral amb tallers de fleca i pastisseria i d’arts gràfiques / LLUÍS FRANCO
“Donem molta importància a l’art, a l’edició de vídeos, a l’animació i al sector digital. Tenim alumnes amb perfil d’autisme que són molt bons amb les noves tecnologies”, posa en relleu la directora de l’escola Xalest, Francesca Fernández.
Tal com exposen les altres dues escoles d’educació especial sabadellenques, la directora del Xalest té molt clara la funció davant dels alumnes: “Percebem els seus interessos, les habilitats i les necessitats i, a partir d’aquí, els orientem perquè s’integrin en la societat”.
La cap de l’àrea de Psiquiatria infantil i juvenil del Taulí, Montse Pàmies, destaca la gran feina que estan fent les escoles de la ciutat. “Amb ràtios petites, dediquen una atenció molt específica a tots els alumnes. Des de sempre, hem estat molt coordinats amb aquests centres”.
I després de l’escola?
Una vegada acaba l’etapa escolar, hi ha el mercat ordinari, centres especials de treball, centres de dia, fundacions, associacions… Els tres centres encarrilen aquesta transició: “Durant l’escolarització, tenen molta capacitat de planificar la continuïtat”, certifica la doctora Pàmies.
Ara bé, l’endemà de l’etapa no sempre és fàcil. Minguillón troba a faltar més serveis adaptats a les necessitats dels alumnes i més places per a centres postescolars. “Si no hi són, el món a partir dels 21 anys es limita”, lamenta.
És per això que la directora de l’escola Francesc Bellapart creu convenient que es confeccioni una taula, conjunta entre centres i administracions, per abordar molt millor el futur dels alumnes d’educació especial.
Tot a punt per a la imminent obertura de l’Arteneu, a l’antiga Aliança Francesa
