Què tenen a veure el teatre i el ciclisme? Quan va néixer l’equip Euskaltel, a principis dels 2000 i amb corredors com Roberto Laiseka i Iban Mayo, van despertar immediatament una afició. Fins llavors, en el món del ciclisme se seguia més aviat a tal corredor o tal altre. No passava com en el futbol, que vas amb un equip a mort. Però l’Euskaltel, involuntàriament, va canviar les regles del joc. Tothom vestia les samarretes de color taronja (color corporatiu de l’equip). La gent s’amollava a les voreres de les carreteres de muntanya per animar tots els mallots taronja. El paradigma havia canviat.
Vaig tenir la mateixa sensació dissabte, veient Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, de la companyia La Calòrica. Mentre que al Teatre Romea hi actuava José Sacristán (amb el nom de l’actor com a únic reclam), al molt pròxim escenari de la Biblioteca de Catalunya sortia a escena l’equip de La Calòrica. I l’afició s’amollava a les cadires per veure la darrera creació d’aquesta descomunal companyia. Hi havia nervis. Els nervis de quan tens molt clar que estàs a punt de veure alguna cosa genial. Que és igual què facin, que tu vas amb el teu equip. La Calòrica.
Aplaudiments, mans alçades, repic del terra amb els peus… És el moment en què et sents part d’una petita comunitat, mires l’anònim espectador que tenies a la vora durant tota l’obra i saps que –emocionats– esteu pensant el mateix.
De fa deu anys
Tanmateix, no és fruit del moment. Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I és, precisament, una reposició del seu debut dramatúrgic. L’obra primigènia, escrita i estrenada fa deu anys. Des de llavors, una trajectòria que potser sí que ha agafat més visibilitat en els darrers dos anys, de la mà de les obres Els Ocells (2018) i De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda? (2021).
Estam’a de ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’ / DS
I en ambdues no falta l’empremta sabadellenca, de la mà de l’actor Marc Rius, qui també codirigeix el festival musical Embassa’t.
Rius interpreta el paper de l’arxiduc d’Àustria (i marit de Joana la Boja), amb cert protagonisme en el bloc final de l’obra. Tampoc a Feísima. Però és que, en aquest cas, pràcticament han muntat un clan de col·laboradors sabadellencs! El cap tècnic de l’obra és Jordi Llunell, infatigable sigui des de Pura Ceba, el món de la cervesa artesana o des de la producció musical i teatral.
Música i vídeo
A més a més, la música està composta pel jove Jan Fité (1992), el qual també fa melodies per a videojocs i pel·lícules, i qui prové d’una família molt vinculada la creació cultural.
Finalment, el vídeo ha estat realitzat pels sabadellencs Guillem Barceló i Fèlix Colomer (amb la seva productora Creueta 119, d’inspirat nom localista).
L’afició de l’Euskaltel, als anys 2000 / DS
