Oci i cultura

“Ens costaria reivindicar res, perquè no tenim res clar”

Juan Díaz Canales (esquerra) i Juanjo Guarnido, dimecres a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

Han venut dos milions de còmics de la sèrie Blacksad al mercat francès i belga. A la península, més de 100.000 exemplars. Són el guionista Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido. I dimecres van visitar la llibreria Sabadell Còmics, de la mà de Rafel Sabater, on van signar exemplars de la primera part de Todo cae. En aquest volum de la saga, John Blacksad torna als carrers de la Nova York dels anys 50 a investigar diferents trames pròpies de la novel·la negra. 

Blacksad, però, és un gat. “Vam decidir animalitzar els personatges perquè funciona molt bé, com a les faules, que representen caràcters humans”, explica Juan Díaz Canales. “Es tracta de barrejar un gènere molt antic com la faula amb un gènere super modern com la novel·la negra”, afegeix. Aquí hi ha el contrast. 

Blacksad sobreviu en els anys 50 dels gàngsters que controlaven alhora els sindicats i els policies. Corrupció i nepotisme. Referències al Nou Periodisme que Normal Mailer, Gay Tales, Tom Wolfe i altres encetaven. I una Nova York retratada amb cura pel dibuixant Juanjo Guarnido. 

“He estat en moltes ocasions a Nova York, de forma que les meves experiències també hi són”, explica Guarnido. “Però per fer Todo cae m’hi vaig instal·lar dos mesos. Vaig fer milers de fotos i dibuixos. I per primera vegada, m’he basat en els meus propis esbossos, a l’hora de dibuixar el còmic, com ara Central Park i el llac Belvedere”. 

‘#MeToo’, corrupció…

Escenaris en què l’actuació policial i la decadència moral municipal, els sindicats grocs, la corrupció i fins i tot el #MeToo hi treuen el cap. És un còmic que reivindica valors progressistes? 

“No gosaria fer servir la paraula reivindicació. Ens costa reivindicar res, perquè no tenim res clar”, sosté Díaz Canales. “Prefereixo fer una reflexió en veu alta. Ara mateix tot està molt polaritzat. Així que el que és honest, intel·ligent, és mostrar els problemes en la seva complexitat. Necessitem una societat formada i recuperar el discurs crític”. 

I remata: “Ah! Però en totes direccions”.

Comentaris
To Top