[Per Carles Fité, periodista]
Escriure després d’una victòria sempre és més agradable. El Sabadell no ha començat bé la temporada pel que fa a resultats, però tots sabem que això no és com comença, sinó com acaba. De fet, les sensacions que desprèn l’equip són bastant més bones que els punts que té a la classificació. Però s’ha de guanyar. No es pot viure d’intencions ni d’oportunitats, sinó de gols i punts. Però estarem d’acord que contra el Nàstic o l’UCAM Murcia, els arlequinats van ser superiors i van merèixer la victòria.
Remar en condicions adverses és molt més complicat. I la Junta Directiva, els que manen, els que han posat diners i hi perden temps i energia, han de prendre decisions. Però ho han de fer allunyats de la passió del moment, no fer-ho en calent, i sobretot parlant amb totes les parts. Analitzant, valorant i executant. Si una cosa va quedar clara l’últim partit contra el Cornellà, és que l’equip hi està implicat. Els jugadors no li estan fent el llit a l’entrenador i són els primers que volen sortir d’aquesta situació. Important això. També, com hem dit abans, que l’equip no jugava malament, faltava gol i encert. I finalment, molt important també, valorar si el mercat t’ofereix alguna cosa millor de la que tens ara a la banqueta, que encaixi amb el vestidor, amb l’entorn i amb el club.
La decisió va ser mantenir aquest cos tècnic. Veurem si el temps els acaba donant la raó. Però és evident que per mèrits d’aquesta temporada encara no mereixien la destitució. Una altra cosa és, si hi sumem el descens de Segona de l’any passat. Però això seria injust. Al juliol vam posar els comptadors a zero, amb una plantilla gairebé nova i amb unes expectatives altes. Queden molts partits. 81 punts. Suficients per recuperar posicions, mantenir les bones sensacions i, sobretot, marcar més gols. La clau d’aquest inici de temporada.
Però clar, es necessitava alguna reacció. I el club va optar per prescindir del director esportiu José Manzanera. Home clau en l’ascens a Segona també, juntament amb el cos tècnic. Confeccionant una plantilla amb un pressupost molt modest, però que va acabar pujant de categoria a Marbella. La temporada passada no va tenir tanta sort. Sobretot amb els davanters. No hi havia gaires diners i les apostes de Guruzeta a l’inici i sobretot Álvaro Vázquez al gener van ser desastroses. La manca de qualitat va ajudar a consumar el descens.
Però en un acte de risc i agraïment, i posant novament els comptadors a zero, es va decidir apostar pel mateix tàndem Manzanera-Hidalgo per a aquesta temporada. Ara amb un dels pressupostos més alts de la categoria. Però novament a davant s’han tornat a generar molts dubtes. Gabarre i Kaxe no marquen diferències i, el que és pitjor, no marquen gols. Ha de ser Manzanera també el que ho intenti arreglar aquest mercat d’hivern? Després del que va passar el gener passat? S’entén que alguns tinguessin els seus dubtes i que decidissin canviar aquesta peça pensant precisament en aquest mercat. I també, per si s’han de fer canvis més dràstics, millor una persona amb una visió nova i no tan lligada a l’actual cos tècnic.
Manzanera ha estat un professional des del primer dia, sentint i entenent el club i el que és ser arlequinat. Amb encerts i errades. Com tothom. Però s’ha de ser agraït i valorar la seva dedicació. I tant de bo la seva marxa suposi el punt d’inflexió necessari perquè l’equip segueixi escalant posicions i sumant victòries. De moment, diumenge passat ja es va guanyar. Tant de bo, demà també.
