Ciutat

De calderes i d’explosions

Fogoner alimentant amb carbó una caldera de la Lanera Española. Sabadell, 1928 / CEDIDA (AHS - Francesc Casañas Riera)

Els fabricants de calderes de vapor havien d’explicar detalladament i convèncer els possibles clients que els seus productes no podien explotar. Els catàlegs duien amb lletra ben visible el rètol: Caldera inexplosible.

Els fogoners i els maquinistes vetllaven pel bon funcionament del conjunt format per la caldera i la màquina de vapor. Els fogoners tenien cura de la bona marxa de la caldera, a més d’anar carregant el carbó a la fogaina, havien d’anar controlant al nivell d’aigua dins la caldera, la pressió del vapor, vigilar el sistema d’alimentació d’aigua i el bon estat de les vàlvules de seguretat. Els maquinistes tenien a càrrec seu el funcionament de la màquina de vapor, posant especial atenció al regulador de potència. Qualsevol descuit o negligència greu en aquestes operacions podia comportar riscos en el seu funcionament, fins i tot el d’explosió.

El dia 23 de desembre del 1948, poc abans de les quatre de la tarda, va explotar la caldera de vapor de l’empresa Hilados y Tejidos de Lana de Jaime Casablancas y Cia., de la plaça del Vallès, 44. Una caldera marina que equipava una màquina de vapor de 200 cavalls de potència. El conjunt estava en funcionament des de feia pocs dies.

A conseqüència de l’explosió, la caldera es va partir en dos trossos i va volar de manera espectacular. La part superior va anar cap a la banda del carrer de l’Horta Novella, caient als patis de les cases i causant desperfectes en la del número 24 del carrer d’Osca. La part inferior va caure a l’edifici d’Indústries Auxiliars Prats, del carrer del Vallès, enfonsant-se completament la fàbrica i part de la casa veïna per part del carrer de la Unió. Va causar també desperfectes a parets i teulades i el trencament de vidres en nombrosos edificis de la plaça del Vallès, del carrer de Sant Cugat i del carrer de l’Horta Novella. Gran part de la teulada d’Indústries Electromecàniques Xipell va quedar destruïda i es van trencar els vidres i finestres de la fàbrica Vicente Gascón. Els pals, fils i un transformador van ser enderrocats i una biga de molt pes va caure a la casa número 72 del carrer de Sant Cugat, ocasionant destrosses.

Les restes de la màquina de vapor van quedar entre la ferralla i les runes de l’edifici sinistrat. En el moment de l’explosió manipulava la caldera l’empresari director de la societat, el senyor Jaume Casablancas Carol, que va ser llançat per la força expansiva al pati d’una casa del carrer de l’Estrella, resultant mort a l’acte. Cinc ferits entre vianants, veïns i treballadors van completar el balanç de víctimes de l’accident. També van sofrir desperfectes els arbres de la plaça del Vallès i alguns vehicles que estaven aparcats.

De calderes de vapor, a Sabadell, en van explotar altres, abans i després d’aquesta, però mai amb tanta violència i amb conseqüències tan greus.

Possiblement, la causa de l’explosió fos l’anomenat estat esferoidal. Aquest fenomen es produïa quan les calderes es quedaven sense aigua i el foc anava cremant. La xapa es posava vermella i roent i quan s’hi introduïa gran quantitat d’aigua de cop, es convertia en vapor de forma instantània, augmentant al seu volum centenars de vegades i l’explosió era inevitable. En tot cas, l’esforçat Jaume Casablancas Carol, l’infortunat propietari que moriria en aquell trist esdeveniment, es va endur amb ell els motius precisos que podrien explicar la causa de l’accident.

La màquina de vapor com a força motriu a les fàbriques havia desaparegut a inicis de segle XX, més o menys cap a l’any 1910, per causa de l’electricitat. Les penúries econòmiques, una pertinaç sequera i les habituals restriccions elèctriques de l’època havien fet recuperar el vapor com a força motriu.

Les màquines de vapor no sempre es van utilitzar per moure les màquines de filatures i telers, els anys quaranta s’utilitzaven per produir electricitat, amb els quals quan es tallava l’electricitat les indústries feien el seu propi corrent per sortir del pas i seguir produint. Les restes que van quedar enmig de les ruïnes en què va acabar la fàbrica sinistrada mostraven una instal·lació d’aquestes característiques, entre la ferralla destacava part de la màquina de vapor on evidentment faltava la caldera que va sortir volant i es podia reconèixer el que era un generador elèctric.   

La caldera era un model antic del tipus de foc central, amb gran volum d’aigua que podia tenir risc d’explosió. Amb les calderes dites aquotubulars, aquest fenomen no podia succeir, ja que l’aigua estava continguda dins d’una bateria de centenars de tubs. Com a màxim podia rebentar-ne algun, però l’explosió era impossible. Darrerament totes les calderes eren d’aquest tipus. A les indústries de Sabadell hi van predominar després les calderes Babcock-Wilcox, Field o Warme que eren aquotubulars.

Comentaris
To Top