[Manel Camps Bósser, periodista]
A la seu històrica de Banc Sabadell, al número 20 de la plaça de Sant Roc, s’ha obert al públic l’exposició Bs140, una mostra de caràcter divulgatiu que l’entitat promou amb motiu del 140è aniversari de la seva fundació. L’exposició, que es pot visitar cada dia en l’horari habitual d’oficina, permet constatar que la història del banc ha tingut una gran singularitat des del mateix moment en què es va iniciar, l’últim dia de l’any 1881.
El banc va néixer, en plena Febre d’Or, per la iniciativa d’una vintena d’empresaris del tèxtil agremiats al Gremi de Fabricants que van saber-ne engrescar un centenar més i constituir, plegats i amb un caràcter molt cooperativista, una entitat financera per finançar els seus negocis i el creixement econòmic i social de la ciutat. En el sector financer de l’època, una iniciativa col·lectiva com aquella no s’havia vist mai.
El banc va començar a operar el 10 de febrer del 1882 al número 8 del carrer de Sant Domènec –avui carrer del Dr. Puig–, en una casa que aleshores acollia l’oficina de banca de Pere Llonch i Font, l’únic banquer d’entre el grup d’empresaris fundacional, i que es va incorporar al nou banc com a primer administrador. Un any més tard, aquella ubicació provisional es va canviar per una altra de més gran i estable, a la planta baixa de la nova seu que el Gremi havia inaugurat llavors al número 30 del carrer de Sant Quirze. En règim de lloguer –destaquem-ho–, el banc s’hi va estar 71 anys, fins que va inaugurar la seva primera seu de propietat, l’edifici que avui acull l’exposició i des d’on el banc va començar a créixer.
Per negociar i comercialitzar directament la compravenda de llanes que duia a terme en aquell temps, l’entitat va obrir una sucursal a… Buenos Aires (Argentina) i va posar en marxa un rentador de llanes a la població occitana de Bédarieux (França), però el 1907 va desinvertir i tancar tots els negocis per enfocar-se només en el servei financer i la banca comercial. Va ser una decisió pionera en el sector, perquè aleshores un banc era sobretot una institució promotora de negocis i d’inversions.
El 1926, el banc va estar a punt de desaparèixer, però gestors, empleats, accionistes, clients i autoritats locals, conxorxats, van salvar-lo de la fallida i van redreçar-lo sota el guiatge rigorós de Ferran Casablancas i Planell. Una resposta ciutadana i una suma de voluntats com aquella no tenia precedents en la història bancària. Deu anys més tard, amb l’esclat de la guerra civil, l’entitat va ser col·lectivitzada i només hi restà al capdavant l’administrador d’aleshores, Francesc Monràs i Ustrell. El Sabadell va ser l’únic banc de la zona republicana que va cobrir els tres anys del conflicte sense pèrdues.
A l’inici dels anys cinquanta del segle XX, la voluntat de mantenir el banc independent i vinculat al teixit econòmic de Sabadell, allunyant-lo de moviments d’especulació financera i del risc d’una absorció per un banc més gran, va fer que els accionistes pactessin la sindicació de les seves accions i la limitació de la seva transmissió lliure. Els accionistes, en assemblea, en fixaven el preu cada any. El pacte va donar la tranquil·litat que calia per treballar i va durar gairebé cinquanta anys.
El 1965, els gestors del banc van decidir començar a créixer a fora de Sabadell, i ho van fer seguint la seva pròpia intuïció, amb el pragmatisme i la prudència que els donava l’experiència, i amb un plantejament que quedava perfectament sintetitzat amb les metàfores de la taca d’oli que explicava Joan Oliu i Pich i de la calaixera amb què ho resumia Esteve Maria Faus i Mompart, catalitzadors ambdós de la primera gran etapa d’expansió del banc.
El banc va ser així mateix pioner, ara fa cinquanta anys, a obrir una xarxa d’oficines especialitzada en comerç exterior, la xarxa DEX, gràcies a la qual va descentralitzar l’operativa d’estranger i la va apropar a l’empresa exportadora. Més endavant, i ja sota la presidència de Joan Corominas i Vila, es va expandir cap a l’estranger i va crear el Servei d’Assessorament i Promoció del Comerç Exterior (SAPCE), essent la primera entitat financera espanyola que acompanyava les empreses en la seva entrada en altres mercats, en alguns dels quals el banc va ser el primer banc del país a obrir-hi oficina.
La història del Sabadell ha estat també sempre marcada per la innovació. Així, va ser pioner en el sector en la introducció de la informatització en els processos administratius. Va ser el primer a lliurar als clients un extracte diari d’operacions i a oferir-los serveis de banca per telèfon i per ordinador, i el 1998 va ser capdavanter a posar en marxa un servei de banca per internet. A l’inici d’aquest segle, va introduir abans que ningú en el sector la factura electrònica i una xarxa blockchain multisectorial, i fa sis anys va remoure el ram bancari quan va oferir un servei amb tecnologia contactless que permetia convertir el mòbil en un mitjà de pagament als TPV.
Amb el nou segle, l’abril de 2001, i de la mà de Josep Oliu i Creus, l’actual president i el primer amb caràcter executiu que ha tingut l’entitat en tota la seva història, el banc va sortir a borsa, i ho va fer sense cap oferta pública d’accions, senzillament posant les accions en cotització, perquè ja disposava de 40.000 accionistes. Mai no s’havia fet una operació com aquella a Espanya.
Amb l’esclat de la crisi financera global, el Sabadell va ser l’únic banc espanyol que va decidir no executar cap desnonament i que, des del primer moment, va optar per oferir una alternativa pactada a cada client. També va ser el primer banc d’Espanya a comprar i integrar el negoci bancari d’una caixa d’estalvis, la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). En els darrers 25 anys, l’entitat ha comprat vuit bancs i negocis bancaris a Espanya, sis més als Estats Units i un al Regne Unit, i també ha creat quatre bancs comercials.
Aquests són només alguns fets de la història singular del banc que porta el nom de la nostra ciutat, i ha estat i és un puntal del seu desenvolupament econòmic i social. N’hi ha molts més, òbviament, i tots sumats contribueixen a destacar el caràcter per a mi excepcional que en molts aspectes ha tingut la seva trajectòria fins avui, quan l’entitat celebra els 140 anys de vida i d’estreta vinculació i complicitat amb Sabadell.
