[Per Joan Reixach, emprenedor]
Sabadell compta amb quatre equipaments escènics municipals, tres dels quals són també centres de creació i producció d’arts escèniques i comptem amb companyies residents nacionals i internacionals , deu sales de difusió teatral privades i nombroses companyies de teatre amateur o semi professional.
En Quim Carné, coneixedor sabadellenc de l’escena teatral i la seva indústria, sempre m’explica que la ciutat és una gran productora de continguts i un bressol de grans artistes. Altres com la Clara Camps del Teatre Sant Vicenç em reflexionen sobre la importància que té el sector per dinamitzar i ajudar a diferents col·lectius de l’economia local com la restauració o el comerç. Qui no ha anat a sopar o a prendre quelcom després de veure un espectacle.
La ciutat com a fàbrica d’arts escèniques té una pedrera de molt bons professionals. Avui parlaré de l’actriu Francesca Masclans i Badia, emprenedora artística i cultural, pedagoga, cantant d’òpera i directora d’escena.
La Francesca durant la seva infantesa va viure en un entorn culturalment ric que li va permetre introduir-se ràpidament al jazz i a la música clàssica, també cal dir-ho gràcies a les Joventuts Musicals de Sabadell. Ens vam conèixer quan érem adolescents i m’explica que en aquella època i de la mà del Cor de l’Òpera de Sabadell va quedar per sempre més enamorada bojament de les arts escèniques. L’orquestra, els cantants i els escenaris la van fascinar de tal manera que un cop acabada la carrera de periodisme va marxar a viure i estudiar a Sofia per llicenciar-se en cant per l’Acadèmia Nacional de Música de Bulgària.
Ella té les qualitats necessàries de qualsevol bona emprenedora, és polifacètica, molt formada, constant i l’ajuda el fet de parlar sis llengües amb molta fluïdesa. Ha treballat al grup teatral Dagoll Dagom, amb el Paco Mir del Tricicle, ha actuat a les ordres de directors com l’Anna Lizaran o en Calixto Bieito entre altres, fa d’actriu a sèries i curtmetratges, com a cantant ha participat en nombrosos musicals, òperes, operetes, sarsueles i recitals i ha estat directora escènica de musicals d’èxit, fet que fa que el seu model de treball es basi a fer-ho per projectes, l’estil habitual de molts emprenedors artístics i culturals, ja que l’estacionalitat clarament marcada dels seus encàrrecs , obres teatrals, presentacions, formació o rodatges, fa que l’obligui a la versatilitat i que hagin de disposar d’una gran adaptabilitat als diferents entorns creatius.
Els seus èxits han estat molts, però el que posa més en valor és el de poder viure de la seva vocació i a nivell personal el de poder fer que la seva família convisqui al voltant d’aquest món. De fet, la seva filla petita ja comença a ser una bona i reconeguda actriu.
La Francesca seria un dels molts casos que s’han convertit en grans professionals i que poden servir de guia per futurs artistes o formadors culturals. Segurament la tradició teatral i musical de la ciutat ajuda força a tenir-los, i ara que serem Capital de la Cultura Catalana l’any 2024 caldria posar-los en valor i mirar d’activar un “cercle virtuós” d’activitat.
Com anècdota cal explicar que a voltes els seus amics passem divertides estones debaten sobre l’últim episodi del serial televisiu on ha participat, ens creiem fins a tal punt les seves interpretacions que li preguntem coses com “no veus que aquest pocavergonya t’enganya amb la becària?” o peticions encara més sorprenents com, “ara que t’ho hem dit, què faràs?”, òbviament ella calla, deu pensar que som una mica ximples. Amb amics així es viuen grans moments.
Molta Merda!!
