Cues quilomètriques, cotxes maniobrant de carril a carril, clàxons sonant a destemps i més d’una hora al volant per a un recorregut Sabadell-Barcelona. Agafar el cotxe és ara més complicat que fer-ho abans de la pandèmia: les retencions entre setmana s’han disparat de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 l’últim trimestre, en comparació amb els mateixos mesos del 2019, segons dades que el Servei Català de Trànsit ha facilitat al Diari.
“La situació és crítica a aquestes vies”, considera Pere Jordi Puig Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transports de la Cambra de Comerç. “Després de la pandèmia, s’ha produït un increment de l’ús del cotxe en detriment del transport públic”, apunta Gabriel Torras, director general del Centre Metal·lúrgic i secretari general del CIESC.
Ara hi ha més embussos, però en xifres absolutes hi circulen menys cotxes. El volum de vehicles és ara un 10% inferior. Els experts ho atribueixen a tres factors: més concentració de trànsit a les hores punta –i una reducció a les hores vall– en comparació amb el 2019; un increment d’avaries i accidents a les carreteres per l’antiguitat del parc automobilístic –amb 13,5 anys de mitjana– i les dificultats per accedir a Barcelona, on es genera un coll d’ampolla.
Entre setembre i novembre del 2021, 6,9 milions de cotxes han utilitzat la C-58. En el cas de l’AP-7, s’han comptabilitzat 15,7 milions de viatges. A la carretera catañama, la demora –nombre de vehicles afectats per un retard d’una hora– s’ha disparat un 23%. En aquest darrer trimestre, 169.502 cotxes han patit retards d’una hora a la carretera catalana els dies laborables. En el cas de l’AP-7 i els seus laterals (B-30), la xifra escala fins als 320.657 vehicles (+112% respecte al mateix període del 2019).
La demora a la carretera C-58 s’ha incrementat un 23% respecte al 2019 / Lluís Franco
A aquests elements se li suma l’increment de trànsit de vehicles pesants. “Incideixen directament en la freqüència, velocitat i ocupació de la via”, explica Oriol Martori, arquitecte urbanista. La reducció de carrils a Barcelona també és un dels motius que assenyalen: “Els últims dos anys s’ha generat un trànsit molt més dens a les vies d’entrada a la capital catalana”, diu Núria Aymerich, secretària general del Gremi de Fabricants. Hi coincideix Torras: “La via es congestiona cada cop més”. Les dades li donen la raó, els embussos al Nus de la Trinitat s’han doblat respecte al 2019.
Retencions a la C-58 a Sabadell
L’AP-7 i B-30 –els laterals de l’autopista– són les carreteres on més han incrementat els embussos en comparació amb el 2019, amb un augment del 112% de la demora. D’altra banda, a l’AP-7 sentit nord es registren un 33% més de retencions. A la C-58, l’increment ha estat més moderat, d’un 23%. “La congestió també s’explica per la caiguda de la mobilitat en transport públic després de la pandèmia”, explica l’urbanista Pere Montaña.
Pel que fa a la carretera catalana, direcció Barcelona, els principals embuts es troben al Nus de la Trinitat i els tres punts quilomètrics previs, i a l’entrada a la C-58 des de Sabadell, al punt quilomètric Sant Quirze-Sabadell Centre. El trànsit és més fluid en direcció contrària en el període analitzat: de tornada a Sabadell, el tram més conflictiu es troba a l’altura de Montcada i Reixac i Ripollet fins a l’enllaç amb l’AP-7, a Cerdanyola.
Embussos cada dia. Les dades dels mesos de setembre i novembre del 2021 que el Servei Català de Trànsit ha facilitat al D.S. mostren on es generen les principals caravanes (per punts quilomètrics) durant els dies laborables a la C-58 i a l’AP-7 en els dos sentits de la marxa.
L’alliberament dels peatges
L’aixecament de les barreres a l’AP-7, el passat 1 de setembre, ha tingut un efecte immediat. L’autopista de la Mediterrània ara absorbeix una part del trànsit que abans evitava aquesta via. “S’ha multiplicat el pas, i les cues són diàries”, destaca Puig. Els experts apunten que l’increment dels vehicles pesants també alenteix la velocitat de la via i deixen “inhàbil” un carril.
De fet, les dades del Servei Català de Trànsit mostren com s’ha intensificat la demora a l’autopista durant els dies feiners. Si entre el setembre i el novembre del 2021 s’hi podia circular de forma més o menys fluida, ara la saturació és recurrent. Entre setmana, s’hi generen cues principalment en direcció Tarragona, a l’AP-7 sentit sud. El tram afectat va des de Sant Cugat del Vallès fins al Papiol.
Més infraestructures i transport públic
Els experts hi coincideixen: per apaivagar l’embús cal inversió en infraestructures i en transport públic. “Més freqüències de pas, més qualitat en el servei de transport col·lectiu i la projecció d’infraestructures com la B-40 [Quart Cinturó]”, enumera Montaña.
Manel Larrosa, vocal de l’associació FEMvallès, apunta que la mancança principal és la connexió ferroviària i veu necessari connectar la línia d’FGC del Vallès i l’R8 de Rodalies –que connecta Granollers i Martorell–. “Solucionaria els problemes de mobilitat de milions de viatgers”, i afegeix que “hi ha molta mobilitat interna al Vallès”. Núria Aymerich i Oriol Martori ho comparteixen: “Les connexions no poden ser radials, cal unir els Vallesos”.
Aymerich fa un apunt: també cal facilitar el transport de mercaderies. “Si s’impulsés una línia ferroviària àgil per a mercaderies, es reduiria el nombre de camions que s’hi desplacen”, matisa. Paral·lelament, la secretària general del Gremi creu que fomentar una indústria de quilòmetre zero i fomentar la creació d’empreses –que el treballador visqui i treballi al Vallès– reduiria significativament la mobilitat.
Inversió per a la competitivitat de Sabadell
Unes males connexions fan menys atractiu un territori. Aquesta és la conclusió dels principals actors econòmics de Sabadell, que insisteixen en la necessitat de donar resposta a les dificultats de mobilitat del Vallès.
La secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich, afirma que el territori té molt marge de creixement industrial i empresarial, però “cal que les infraestructures hi sumin”. De fet, des de la Cambra de Comerç, Pere Puig recorda que la comarca és el principal corredor industrial del país i el sisè d’Europa i adverteix que “ens juguem el futur de la competitivitat”.
La recepta: bones infraestructures i comunicacions ferroviàries. “No volem una B-40 desproporcionada, sinó adaptada a la necessitat del territori”, diu Puig.
