Tombant les barreres de la salut mental

Quan fa sis anys el Pedro (nom fictici) estava agressiu, sentia molta ràbia i a vegades escoltava veus –encara que no li estigués parlant ningú–, començava a desenvolupar un trastorn mental greu com és l’esquizofrènia. Era el 2015 i la vida li va canviar completament.

Després de passar dues setmanes ingressat a planta del Taulí i unes quantes més a l’hospital de dia de salut mental, avui dia, amb 43 anys, el seu cas de recuperació està sent del tot satisfactori. “Vull fer una vida normal com qualsevol altra persona. Si un pot, jo també”, afirma. Ara comparteix pis, està fent un curs de cuina a Cal Molins i cada vegada és més a prop de poder cuinar una sarsuela per a la família, el seu plat preferit, i treballar i viure d’això. “Quan la meva mare feia el menjar a casa sempre estava amb ella. Tenia interès per cuinar bé i si em quedava sol algun dia poder-me defensar”, explica.

Tot, amb l’acompanyament de l’àrea de treball social que des del ja llunyà 2015 acompanya i assessora de ben a prop el seu cas, així com tots els pacients del Centre de Salut Mental Adults del Taulí (CSMA). Abans de l’ingrés, el Pedro recorda que “estava casat, amb quatre fills i la dona em va deixar perquè hi havia moltes discussions”, conscient que en aquell moment “estava desequilibrat”. I no pel consum de drogues o alcohol. L’esquizofrènia s’aguditza per “diferents motius a cada persona i hi ha alguns desencadenants, com pot ser un canvi vital, l’estrès, un trauma o la mort d’algú proper, per exemple”, apunta la treballadora social que porta el seu cas al Taulí, Esther Declara.

Abans de desenvolupar la malaltia, aquest sabadellenc que era transportista es va quedar a l’atur i creu que “va ser l’estrès de no trobar feina, que la meva dona tampoc en buscava i que no trobava una sortida el que em provocava més nervis i em posava més agressiu”. “Estar sis mesos sense treballar i haver d’alimentar els teus fills provoca una gran angoixa, havia de recórrer als meus pares”, recorda. La situació es va convertir en insostenible i ella el va acabar denunciant per les agressions. Els seus pares, que sempre l’han acompanyat en la malaltia, ja feia dies que li deien que havia d’anar a l’hospital. Però abans de fer aquest pas va acabar als jutjats arran de la denúncia. Per això, després de passar pels jutjats, van ser els Mossos els que el van portar a l’hospital. “Em van deixar a la porta del Taulí, ni tan sols em van acompanyar a dintre”.

En aquella època, quan es desencadena el trastorn, el Pedro “estava en un context de descompensació psicòtica. Però aquest comportament normalment no és així”, subratlla Declara, en referència a l’agressivitat que ell tenia aleshores. “Patia una descompensació total”, reconeix ell.

Manquen pisos socials

El treball social ha estat igual d’important que la medicació en tot el seu tractament. És el que l’està ajudant a refer la seva vida fora de l’hospital ajudant-lo a trobar els recursos, les eines que ofereix el sistema públic més adequades per a ell. En els pròxims mesos completarà una formació reglada en cuina, ha pogut deixar de viure al sofà de casa per compartir un pis específic per als pacients de salut mental i ara està a les llistes d’espera per accedir a un lloguer social de Vimusa. A Sabadell hi ha cinc pisos compartits pels pacients de salut mental, però per accedir-hi va haver d’esperar un any i “va tenir sort perquè a vegades hi ha 10 anys d’espera per a residència o diversos anys per a habitatge específic per a malalts de salut mental”, diu Declara, que afegeix que “fa uns anys se’n van obrir més i estan concebuts perquè siguin un recurs rehabilitador temporal”.

La Marató, sobre la salut mental

La Marató de TV3 d’aquest any vol donar a conèixer, sensibilitzar i recollir fons per a la investigació de la salut mental. A Sabadell ja s’ha previst una quarantena d’activitats organitzades tant per escoles, entitats, agrupacions de veïns i també pel Taulí. La Marató se celebrarà el diumenge 19 de desembre.