Va començar a feinejar quan tot just treia el cap per sobre del taulell i encara no devia arribar a la majoria de prestatgeries. Josep Ramoneda només tenia 9 anys i ja donava un cop de mà a la botiga d’alimentació que els seus pares havien obert al carrer de Sant Pau, al Centre de Sabadell, el 1955. Havien arribat de Sentmenat per oferir a la ciutat els millors embotits, carns i verdures del petit poble que havien deixat enrere. Ara és ell qui regenta Selecció Ramoneda, que manté l’essència d’autenticitat, la qualitat i la proximitat amb què va néixer.
“Puc escriure un llibre d’anècdotes”, resumeix el Josep, qui té 64 anys i en fa més de 40 que és al capdavant de la botiga. Durant tot aquest temps, explica, ha tingut la sort d’enriquir-se de tothom qui ha treballat amb ell i dels clients que l’acompanyen. De fet, no són clients: “Tinc una botiga d’amics, no de clientela. Per mi és un dels plaers més grans. Amb els proveïdors li ha passat el mateix: “Fa molts anys que ens cuidem i complim. Són amics”.
La botiga Selecció Ramoneda en els seus inicis, quan era regentada per l’Eulàlia i el Joan, els seus pares / CEDIDA
El tracte és un dels factors que fa única la botiga. Això i el gènere: “Sempre m’ha agradat buscar productes que no es troben enlloc. Buscar el més enllà, la diferencia”. Destina la major part del seu temps a la botiga, jornades laborals que comencen de matinada i acaben a la nit: “S’ha de treballar molt. Per l’evolució del sector de l’alimentació i els preus competitius que hi ha ara mateix és complicat. Però hi ha una cosa que Amazon mai no podrà tombar: l’atenció que dones al client, les explicacions, la informació que li ofereixes”.
L’anècdota que més l’ha marcat a la botiga il·lustra aquesta naturalesa del petit comerç, la capacitat de ser al costat de la gent: “Un dia, una dona d’uns 30 anys va entrar a la botiga i em va dir que volia parlar amb mi. Em pensava que havia fet alguna cosa malament, però no era això. Em va dir que li havien detectat un càncer i que necessitava explicar-ho, i que per això havia entrat a buscar-me”.
En una altra vida potser hauria tingut una botiga que fes, exclusivament, paneres de fruita per dates especials, com fa ara per Nadal o Reis. Les cistelles tenen un èxit tan aclaparador que no pot assumir totes les demandes. “Són la meva passió, potser hauria tingut una botiga de paneres on fer autèntiques meravelles, jugant amb els contrastos de colors. És la meva vena artística. Ho trobaré a faltar”.
