JORDI SERRANO

No hi ha conflictes lingüístics

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

No hi ha conflictes lingüístics, hi ha un problema amb els jutges nacionalistes identitaris espanyols del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un tribunal que respon als nomenaments claus fets per Carlos Lesmes el president del CGPJ i sempre en la direcció reaccionària. Lesmes va ser un alt càrrec del govern de José M. Aznar. Els del CGPJ tenen el mandat caducat i si tinguessin decència democràtica haurien dimitit en finalitzar el mandat. No ho fan per tapar la corrupció del PP. Tornem a Canet. El Tribunal Suprem a més dona la raó, és clar, al TSJC. La denúncia la va posar un home de Cs que pertany a una Asamblea por una Escuela Bilingüe, una entitat que pretén acabar amb el català. A més han fet la tramitació en temps rècord. El deep state quan vol va molt de pressa. Si la denúncia fos al revés, d’aquí a vint anys encara estaríem esperant.

La immersió lingüística es va iniciar a Sabadell, en una experiència pilot promoguda per l’ajuntament del PSUC i PSC presidit per Antoni Farrés a l’escola Font Rosella. Al Diario de Sabadell (22-1-1982) es feia ressò d’una enquesta de l’ajuntament on es deia  que a inicis de 1981 la meitat dels escolars sabadellencs no saben català, ni el parlen ni l’entenen. El 52% dels mestres són castellanoparlants monolingües. A l’escola pública sabadellenca el 73% de nens no entenien el català! Es van alliberar els mestres de fer classe per aprendre català intensivament. El problema, per fer la immersió que reclamaven la gent als barris populars del cinturó industrial, era en aquell moment que la majoria de mestres no sabien el català. Proposo posar un  rètol a l’escola recordant aquesta efemèride. Diuen ara que això ho van fer els indepes, per l’amor de deu si en aquells dies n’hi havia quatre! Els jutges, vulnerant les lleis catalanes, fan cas de neofalangistes perquè no creuen en l’estat de dret, ni en la separació de poders. Si el TSJC vol fer lleis i política el que haurien de fer és presentar-se a unes eleccions. No ho fan perquè saben que  a Catalunya ens estimem la llengua i no ens agrada el falangisme. Saben, a més, que no els votaria ningú. De fet, el poble català ha fotut un correctiu bestial a Inés Arrimadas: va perdre un milió de vots a Catalunya en temps rècord. Hi ha molts catalans que volen pertànyer a Espanya, però no amb presos polítics i jutges fatxes fent política.

La immersió va ser un gran encert del PSUC i del PSC. Marta Mata, socialista, dirigint els moviments de renovació pedagògica des de Saifores van construir l’escola catalana, democràtica, avançada i en català. No entenc que perdem la memòria tan ràpidament cada cop que un jutge d’extrema dreta crea un problema. No hi ha conflicte lingüístic, hi ha una actitud colonial. No entenc tampoc que tots els ministres del PSOE que han obert la boca ho facin en el marc neofalangista oblidant que el PSC va ser la peça clau per la immersió lingüística. És desesperant. Van donant raons per marxar. El castellà el parlen 500 milions de persones, tenen tan poca autoestima i se senten amenaçats per una llengua que la parlen 10 milions de persones? En realitat el que passa és que els monolingües volen acabar amb els que som bilingues. Si manessin aquests, el català hauria desaparegut. Bé van manar 40 anys i no ho van aconseguir. Ni així.

Comentaris
To Top