[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
L’any 1975 es va publicar l’àlbum Crisis? What crisis? (Crisi ¿Quina crisi?) del grup musical Supertramp, molt famós en aquella època. En la portada de l’àlbum es veu un home prenent el sol amb un para-sol rodejat d’un terreny grisós ple de fàbriques que treien fum. Aquest home sembla que estigui totalment aliè a l’entorn. El títol està lligat a la crisi del petroli del 1973 que va ser una crisi econòmica iniciada l’octubre del 1973 quan els membres de l’Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli (OPEP) liderats per l’Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli. Al final de l’embargament, el març del 1974, el preu del petroli havia augmentat un 300% i les economies que depenien de petroli barat van sofrir greus crisis fins que es van reinventar. Fins a l’any 1975 l’economia no va començar a repuntar.
A Espanya, no va anar tan de pressa i el 1978, amb l’objectiu de procurar l’estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com d’adoptar una política econòmica que contingués la gran inflació i la caiguda del PIB, es van signar uns famosos Pactes de la Moncloa. En aquell moment, la inflació assolia el 26,39%! Quina diferència amb aquests anys que quasi no hi ha hagut inflació gràcies a l’euro!
Posteriorment, l’any 1993 Espanya va tenir la crisi pels problemes de competitivitat en intentar formar part d’una moneda única europea. Aquesta crisi va ser més rellevant a Espanya que a la resta d’Europa, especialment quan veníem dels fastos del 1992. El PIB va caure un 1,1% i es va arribar a un 24% d’atur, 8 punts més que abans d’aquella crisi.
Després arribem a la crisi de la bombolla immobiliària del 2008/2009, que va ocasionar la caiguda del PIB del 3,8%.
I quan semblava que la cosa anava bé, ens trobem amb una crisi inesperada, a causa de la Covid, que va suposar una caiguda del PIB de l’11%, superior, fins i tot, a la de l’any 1945, en l’època de Segona Guerra Mundial, que va ser del 8,1%.
Com hem vist, en el món hi ha hagut crisis i, després de cada una, les coses són diferents d’abans. El “Quan tornarem a la normalitat?” no existeix, perquè sempre hi ha una nova normalitat. I en el cas de la Covid, ha comportat una acceleració de canvis estructurals que ja estaven subjacents.
A cada crisi sempre hi ha una minoria que està preparada i l’aprofita, moltes vegades comprant competidors a preu de saldo. També hi ha un part important que reacciona i mira d’adaptar-se. Per últim, hi ha una altra part rellevant, com a la foto de l’àlbum, que sent ploure, no s’adapta i que, potser no de seguida, però a mitjà termini acaba malament.
Ara sembla que estem en el procés d’acabar la crisi de la Covid. A Sabadell, les vendes han pujat significativament pel Black Friday. I el Diari de Sabadell de l’11 de desembre deia que l’ocupació torna al 2008. Les actuacions fetes com ara ERTOs, per evitar que tanquessin empreses, han servit perquè ràpidament poguessin tornar a l’activitat. De totes maneres, hi ha estudis que diuen que el 50% de les empreses que ja tenien problemes abans (zombis), en tancaran la meitat.
Ara s’està fent la campanya Compra al barri per reactivar el comerç local. Des de l’octubre hi ha hagut la campanya Sabadell Val Més, amb el xec regal de 20€. En aquest últim cas, no entraré en si podria ser millor o pitjor, però, segons les dades del diari de dijous i dissabte passat, sembla que malament no ha anat, encara que no s’han cobert els objectius ni de bon tros.
He preguntat a diversos establiments amb Val Més, on només treballen 1 o 2 persones, si era difícil posar-ho en marxa i m’han dit que era senzill. I quan preguntava pels avis, també m’han dit que no era res de l’altre món. Els fills o els nets els ajudaven a donar-se d’alta a la iniciativa i a l’establiment només havien de donar el DNI.
El que sí que m’ha deixat astorat és que la gran majoria d’establiments han passat olímpicament d’aquesta iniciativa. No es queixaven que s’havia d’incentivar el comerç? I quan es fa una iniciativa no s’hi apunten? Mandra? Desídia? Nul·la empatia amb els clients? Això els pot treure qualsevol credibilitat de cara al futur. I així, quan torni la propera crisi i demanin suport segurament els diran: Crisis? What crisis?
