JOSEP MERCADÉ

Del pessimisme a la il·lusió

[Per Josep Mercadé, periodista]

Crec que salut ha estat la paraula més sentida durant la nit de Cap d’Any. Aquest mot ha format part de tots els desitjos dels brindis que fem durant les celebracions nadalenques. Ha estat en un escenari semblant al de 2020, amb les poques variacions que han permès les darreres restriccions. Suposo que coincidireu que hem après a valorar una cosa tan simple i sentida com és desitjar-se salut. Potser serà el més bo que ens deixarà aquest malson un cop s’acabi.

I tot això passa en un context de pessimisme generalitzat per la incidència de la variant òmicron. Amb el fatídic marcador d’infeccions, defuncions, índex de risc de brot, etc., etc., que, com un martell, ressona en el dia a dia d’una població cansada de la pandèmia.

Els mitjans de comunicació han assumit un paper de transmissió de por amb major o menor intensitat segons la tendència de cadascú. Aquests dies, sentint les primeres tertúlies radiofòniques de l’any, es fa palès aquest pessimisme que, si em permeteu, fa un flac favor a una audiència que veu amplificades les dades de la pandèmia ja que són repetides una i altra vegada. Les úniques dosis que ofereixen un cert optimisme són les vacunes i que, potser, aquesta variant serà menys agressiva.

S’imposa, doncs, un parèntesi que permeti recuperar una mica d’aire fresc i que ens doni una visió més àmplia d’aquest futur que se’ns pinta potser més incert del que realment és. I no pot ser altre que la il·lusió que aquests dies previs al Reis encomanen als més petits deixant de banda la febre consumista que ve associada a aquestes dates.

A través de la mirada il·lusionada dels més menuts veiem projectar un futur que no ha de ser tan terrible com molts vaticinen. Abusant d’ingenuïtat puc assegurar que si s’apaga la il·lusió el camí es fa més feixuc. Cal cercar en els nens i nenes aquest exemple de superació d’adversitats. Com ja s’ha dit i repetit moltes vegades, la capacitat de resiliència dels infants en aquesta pandèmia ha quedat demostrada fefaentment.

Aquests dies he tingut la sort de contribuir a fomentar aquesta il·lusió. Com en anys anteriors he fet de Patge Reial, encarregat de recollir les cartes dels nens i nenes, en un poble petit on aquesta tradició, malgrat els inconvenients de la pandèmia, encara és possible mantenir-la. Us asseguro que les sensacions que transmet la quitxalla, embadalits davant la màgia que desprèn la tradició dels Reis, confirma que la il·lusió és el millor antídot contra el pessimisme.

Comentaris
To Top