Publicitat
XAVIER GUERRERO

Les tíbies i la mobilitat sostenible

[Xavier Guerrero, químic i exregidor]

Hi havia poca llum i moltes coses pel mig, i no vaig veure aquell objecte voluminós que sobresortia del palet. I hi vaig xocar. La comitiva seguia el seu camí, no em podia aturar i em feia mal la cama, de manera que no vaig poder aclarir amb què havia xocat, però semblava un enorme os fossilitzat embolicat amb un gruixut plàstic transparent. Potser era una tíbia. La meva tíbia del segle XX potser havia coincidit a l’espai-temps amb una tíbia de fa 65 milions d’anys, i l’únic que vaig sentir va ser un intens dolor.

Arran de la reunió de la Taula de la Mobilitat del proppassat desembre, he recordat aquest episodi de quan vaig visitar l’edifici on just estaven a punt de començar les obres de rehabilitació per cedir-lo posteriorment al Tallaret.

Fins aquell moment, l’edifici s’estava fent servir per guardar-hi, d’una manera molt poc digna, tota mena d’objectes, materials, peces de museu i documents municipals. Que es devien traslladar a algun altre lloc igualment gens preparat per acollir-los.

Sabadell té un problema d’arxiu i magatzem: molts serveis municipals no saben on conservar la documentació i els materials diversos que llur activitat genera, i això fa que s’acabin amuntegant en espais com per exemple La Nau del barri de Gràcia.

Torno a la Taula de la Mobilitat de desembre. Els tècnics ens van presentar les conclusions del procés de participació ciutadana per a l’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Un munt d’entitats i persones havien tingut ocasió de participar-hi i dir-hi la seva.

Les conclusions incloïen, amb l’evident beneplàcit de l’equip de govern ampliat (PSC i Junts), la construcció del Quart Cinturó i el macroaparcament de sota el Passeig. Tot molt coherent i sostenible: rebentar el rodal amb una autopista de quatre carrils i omplir el centre de cotxes. Ben bé al revés del que s’està fent ara mateix a la resta de ciutats del món. Però ei!, que segur que qui tenim la raó i anem en la bona direcció som nosaltres.

Respecte al Quart Cinturó, crec que ens hem de plantejar seriosament fer una consulta ciutadana per tancar aquest assumpte. I si la gent vota majoritàriament a favor de construir una autopista que creui Can Deu i Togores, doncs, apa, truquem de seguida al ministeri que posi les excavadores i ompli Colobrers d’asfalt, fum i soroll perquè els camions de mercaderies puguin anar de Martorell a Granollers més ràpidament. I si, per contra, la gent prefereix preservar el rodal, que tots els partits municipals es comprometin públicament a fer respectar la voluntat popular davant qui sigui que mani i prengui decisions.

I respecte al forat que hi ha ara mateix sota el Passeig, potser hauríem de fer com als països desenvolupats de debò, construir aparcaments dissuasius, millorar el transport públic i treure els cotxes del centre. Recordem que per llei ens queda un any i escaig per implantar la zona de baixes emissions, però com casa això amb portar tots els cotxes perquè aparquin al centre?

I si els qui manen veuen la llum i decideixen no posar un macroaparcament sota el Passeig, llavors, què fem amb l’espai buit entre les vies del tren i el Passeig? Proposo condicionar-lo per convertir-lo en un gran magatzem on guardar adequadament i amb dignitat els documents municipals, els materials, les obres d’art i les tíbies de dinosaure embolicades amb plàstic gruixut transparent, i així resoldríem el problema actual, alliberaríem edificis ara mal aprofitats –alguns dels quals segurament en règim de lloguer–, i evitaríem que persones despistades com jo prenguessin mal amb coses amb què mai no haurien d’haver coincidit a l’espai-temps.

Publicitat
Comentaris
To Top