La Germandat de Sant Antoni Abat, la popular Colla Vella de Sabadell, va ser fundada l’any 1871, fruit de la transformació d’una antiquíssima confraria que custodiava una tradició mil·lenària.
Per segon any consecutiu, els carrers de Sabadell es quedaran sense la tradicional Passada de Sant Antoni Abat. La situació
actual, amb la variant òmicron a l’alça, desaconsella, igual que l’any passat, la celebració d’actes multitudinaris al carrer com aquest. És una llàstima que el 150è aniversari de la fundació de la Germandat de Sant Antoni Abat (Colla Vella) coincideix i amb aquestes suspensions i no es pugui dur a ter me la merescuda commemoració de tan magne esdeveniment juntament amb la celebració de la Passada.
Sabadell ha viscut i ha crescut en un ambient de carros i cavalls. Hi ha constància que l’any 986 ja hi havia al voltant de l’església de Sant Fèlix d’Arraona la població estable que va esdevenir Sabadell, i que, sens dubte, ja traginaven els productes de pagè en carro i cavall. Per tant, estem parlant d’una feina de més de mil anys d’antiguitat. Des de llavors, el lligam entre els carreters i Sabadell ha estat estret.
El paper dels gremis
Durant el segle X I V, es van crear les confraries, que constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment. Després van ser els gremis. Les confraries tenien una profunda advocació cristiana, mentre que els gremis corresponien a les associacions dels diferents of icis. Cada una d’aquestes agrupacions tenien devoció pel seu sant patró.
La Confraria de Gremi de Sant Antoni Abat va néixer a l’antiga parròquia de Sant Fèlix d’Arraona per privilegi del bisbe el 28 de maig del 1340, i va ser la primera de Sabadell. Va ser reconeguda i confirmada, després, a la nova seu parroquial, el 20 de novembre del 1398. La Confraria estava formada per homes del camp, tractants de bestiar i agricultors, als quals se’ls van unir més tard els traginers (que el seu patró també era Sant Antoni Abat).
Tots ells eren cristians de bona fe units per un mateix règim de treball, i el seu primer element indispensable eren els animals de tracció i conreu, constituïa la base d’una ajuda mútua en casos de necessitat i els agermanava sota aquesta advocació, la més popular de totes. El febrer del 1622 , al·legant la seva antiguitat i considerant Sant Antoni Abat com el segon Patró de la vila, el Consell General dels Trenta va votar némine discrepante, és a dir, per unanimitat, que aquell dia, el 17 de gener, no es treballés i s’anés a oir missa.
També van demanar al bisbe que decretés el dia festiu, prec que no va ser atès. De totes maneres, amb permís o no, la festa era celebrada amb gran solemnitat. Si era forta i important la Confraria, ho mostra el fet que després del Decret de Nova Planta de l’any 1716, totes les altres confraries van haver de suportar canvis i prohibicions, no així la de Sant Antoni Abat, que va continuar amb la seva tradició de segles.
La història de les confraries
A partir de mitjan segle XIX, el concepte de vida social i religiosa del poble va patir diferents canvis que van afectar les confraries. A més, l’Estat, per tal de tenir més control sobre seu, va obligar-les que es convertissin en germandats, amb estatuts nous i aprovats per l’autoritat governativa. Aleshores, les dues missions especials de la Confraria de Sant A ntoni Abat eren la d’ajudar el carreter i traginer malalt i la de celebrar la Festa del Patró Sant Antoni.
La Germandat de Sant Antoni Abat es va constituir l’any 1871, era continuadora d’aquella confraria i ha estat entusiasta propulsora de l’antiga tradició de celebrar, cada dia 17 de gener, la festivitat en honor del seu patró. A Sabadell aquesta celebració es duu a terme aquest dia, sigui festiu o no, i no ha variat sensiblement amb el pas dels anys.
L’any 1880 es va fundar la Joventut Sant Antoni Abat, coneguda com la Colla Nova, fruit d’una escissió de la Colla Vella.
El progra ma de la Fest a de Sant Antoni Abat de la Colla Vella de l’any 1955 anunciava els següents festejos:
A les 8 h, rebuda de la banda de música i comitiva per anar a recollir els abanderats; a les 9 h, a l’Església Arxiprestal de Sant Fèlix, missa en sufragi dels socis i protectors traspassats; a les 9.30 h benedicció de les cavalleries a la plaça de Sant Roc; a les 10.30 h, Ofici Solemne a l’Església Arxiprestal i repartiment del pa beneït; a les 12 h, concert aperitiu al Cafè de la Societat Coral Colon (el Casinet); a les 15.30 h, sortida de la tradicional Passada des del davant de la Societat Coral Colon amb el següent recorregut: av. Ejército Español, Via Massagué, plaça de l’Àngel, Verge de la Salut, Miquel Arimon, Calvo Sotelo, Sant Joan, la Rambla fins al f inal i tornar, plaça del Dr. Robert, Verge de Gràcia, les Valls, plaça de l’À ngel, Manresa i General Primo de Rivera, on després de fer els Tres Tombs f inalitzava la Passada; a les 18 h, concert popular; a les 21.30, h selecte concert, i a les 22 h, gran ball de fi de festa a la sala de la Societat Coral Colon.
