La Fundació Bosch i Cardellach ha celebrat en les últimes setmanes dues jornades de reflexió sobre el parc de Catalunya, que enguany celebrarà 30 anys. L’entitat local, juntament amb l’Adenc, ha aplaudit la vigència del projecte i ha posat sobre la taula la possibilitat que el parc continuï creixent en l’àmbit urbanístic, si bé en l’àmbit natural s’ha de continuar desenvolupant pel seu compte acompanyat de certes mesures que el poden ordenar. L’arquitecte Francesc Camps és el coordinador de la secció de Territori i Espai urbà de la Fundació.
Francesc Camps, a la Bosch i Cardellach / D.S.
Quina és la clau que fa que el parc de Catalunya continuï sent vigent avui?
Que és un bon projecte fet a partir d’idees i conceptes molt clars d’espai obert i clar en el bosc. I resol molt bé el que és l’interior i els seus límits.
Què podem esperar del seu futur?
La capa verda no, però l’àmbit del parc sí que ha de créixer, pensat en global i veure que aquesta zona permet més aprofitament urbanístic, sense fer-ho de qualsevol manera. Des del planejament urbanístic de l’Ajuntament s’hauria de veure quina vora es vol, quina faixa perimetral volem que tingui el parc.
Des de la Fundació Bosch i Cardellach doneu suport a la proposta de l’Adenc perquè hi hagi un organisme que es faci càrrec específicament de gestionar el parc. Per què és necessari?
El parc de Catalunya és un element urbà de suficient importància perquè tingui algú que el gestioni de forma integral. Encara que sigui l’Ajuntament, el parc necessita algú que s’hi dediqui exclusivament, sigui un organisme o una subentitat.
Aquesta oficina hauria de tenir en compte l’aspecte urbanístic, a part del natural?
Ha d’estar vinculada amb el creixement urbanístic. Qui gestionés el parc n’hauria de gestionar, també, les vores, perquè tot està connectat. La proposta surt de l’Adenc, que va posar el tema sobre la taula, i des de la fundació ens hi adherim, fem d’altaveu i els donem la raó.
Seria un organisme amb participació del sector privat, a part del públic?
És una discussió complexa amb opinions de tota mena. La col·laboració publicoprivada seria interessant, ja que al mateix parc hi ha explotacions de negocis com el lloguer de barques.
Com imagines el parc de Catalunya en els pròxims 30 anys?
En conjunt, metamorfosant-se, hi passaran coses, no es congelarà. No és una bona idea que el parc sigui un model desertitzat, s’hi pot actuar i canviar coses, fer que vagi evolucionant. Hem d’entendre la ciutat amb una mirada urbanística i mediambiental, com un tot, com un sistema complex. Una mirada que l’Ajuntament ja ha fet amb el Pla director de l’espai obert: considerar-ho tot com un sistema, no com un espai aïllat.
