Publicitat
ESPORTS

“El dakar clàssic es pot guanyar”

Sergi Giralt a la redacció del Diari de Sabadell / LL. FRANCO

El copilot sabadellenc repassa amb Diari de Sabadell tres setmanes molt intenses a l’Aràbia Saudita, on reconeix haver sentit “una sensació única”, després d’aconseguir ser finisher i pujar al podi en categoria H1, entre altres èxits al raid més dur i exigent del món. Sergi Giralt vol tornar-hi, aquesta vegada per guanyar-lo.

Què se sent quan es veuen les banderes del Dakar a Jeddah? Les emocions van ser fortes, i això que encara no sabíem que havíem aconseguit pujar al podi. Jo soc un pilot amateur, que durant molts anys ha passat hores i hores davant el televisor veient els reportatges del Dakar i pensar: ara em toca a mi, són sensacions que no havia tingut mai en la vida personal com dins el motorsport.

Com es va gestar l’assalt al podi, sabent que quedaven poc menys de 100 quilòmetres d’especial i quatre punts per recuperar? Havíem perdut dues posicions i vaig veure el Xavi –pilot– baix d’ànims, dient-me que estàvem fora del podi. En el brífing ens van dir que el darrer dia seria llarg i dur i li vaig dir que havíem de lluitar-los, aquests quatre punts, que podíem. En el primer tram, de cinquanta quilòmetres, hi havia molts canvis de mitges i en el segon, d’uns 25, era força tècnic. Sabíem que els de sobre nostre no eren tants especialistes, però calia demostrar-ho. Vam passar la línia de meta sense saber que havíem fet podi.

El Dakar clàssic va començar d’una manera immillorable, aconseguint el lideratge a la primera etapa a la primera participació. Era creïble? Veia opcions reals de guanyar? En l’etapa pròleg vam poder fer un tram de regularitat de vint quilòmetres que em va donar tranquil·litat. Necessitava fer aquesta mena d’examen. Vaig veure el Xavi que en tenia moltes ganes i ho estava fent bé, em creia. Ens vam il·lusionar, no t’enganyaré. La gent ens deia que amb distàncies tan llargues no ens quadrarien els metres, però vam preparar el cotxe tenint present això.

No tothom té la sort d’entrar líder al ‘bivouac’, amb els ‘grans’ Al-Attiyah, Loeb, Sainz…o Jacky Ickx, també present. Al bivouac hi ha molts catalans i vulguis o no fas molta pinya. La Covid-19 ens va matar a tots, però aquell mateix dia, per exemple, quan el Nasser –Al Attiyah–, el meu ídol dakarià, es va assabentar que anàvem líders, ens va venir a felicitar i ens vam fer una foto.

Així mateix, Jacky Ickx ens va venir a felicitar i vam poder compartir opinions i consells durant deu minuts, per a mi, tot un honor. Altres pilots no tenen aquesta part humana, aquests valors, encara que compartíssim el mateix espai.

Dues penalitzacions que haurien pogut canviar el desenllaç final… Certament. Vam pringar 300 punts d’una penalització que realment no ens tocava. A l’inici d’un tram vam sortir dos cotxes alhora i això ens va fer perdre moltes posicions a la classificació general, sumant quatre puntuacions de 58, 62 punts, que clarament es veia que hi havia un minut de més. A més, ens vam saltar un control de velocitat que van acabar sent 200 punts més, que aquest sí que va ser un error nostre. Sense la penalització dels 300 punts hauríem estat lluitant, segur. Penso que el Dakar clàssic es pot guanyar, és clar, millorant la navegació per caps.

Després d’haver participat en els millors ral·lis de regularitat, quin és el pròxim repte? Tornar al Dakar i guanyar? En l’àmbit de la competició de regularitat és el màxim que pots aspirar després de fer montecarlos i portugals, per a mi el millor ral·li de regularitat d’asfalt, i el Dakar clàssic. Amb el Xavi hem fet un tàndem molt ben parit i no t’enganyaré que m’agradaria tornar-hi. D’aquí a dos mesos en parlarem, a veure què vol fer el Xavi. La meva primera opció sempre ha estat ell, que és qui em va donar l’oportunitat de participar-hi.

Publicitat
Comentaris
To Top