[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]
Reivindicar el Vallès sembla cosa de romàntics, un acudit sense fonament, una nosa, una pèrdua de racionalitat. Després de deu anys en l’intent, aquesta és la resposta rebuda a molts llocs, a Barcelona, però també al mateix Vallès i molt en particular entre els partits polítics. Les bones paraules com “reconeixem el Vallès com el motor industrial de Catalunya” venen a dir un motor no és res, que el volant de comandament està a un altre lloc i pareu d’embolicar la troca.
En aquesta dècada hem insistit en els nostres 1,3 milions d’habitats, més que 43 províncies espanyoles, o que 7 CCAA per elles soles, o que superem Biscaia en fonament industrial… Sempre defensat amb la idea d’un reconeixement que comportés algun grau d’institucionalització metropolitana. La resposta ha estat que el Vallès no existeix o que, en tot cas, en són dos: Occidental i Oriental, com també: l’Àrea Metropolitana de Barcelona el parteix i això és positiu i inamovible.
Clinton va tocar el moll de l’os del debat polític del seu moment amb la frase: és l’economia, estúpids! En canvi, ara podem afirmar: és la democràcia, carallot! Definiria bé el problema, perquè parlem directament de democràcia i les excuses polítiques són escapoliments inacceptables.
El problema que revela el Vallès és un país –Catalunya– no regionalitzat, amb dos únics nivells electes: ajuntaments i Parlament, i un conjunt d’administracions caòtic i llunyà: diputacions, àrea metropolitana, autoritat dels transports, delegacions de conselleries…
El “realisme polític” porta a no moure res, però la solució només pot ser democràtica malgrat que els pesi: com ho és a Aran, a les diputacions basques, als consells insulars, a les CCAA uniprovincials. La dimensió de població del Vallès mereix un reconeixement i dir-nos que, com a perifèria que som, no la mereixem és democràticament insostenible.
Certament, hi ha problemes constitucionals per crear avui “vegueries” i dissoldre diputacions, que era el mecanisme previst i ara bloquejat a l’Estatut. Però el reconeixement d’aquesta situació no impediria fer alguns passos en la bona direcció. Només cal admetre la conversa franca sobre el cas, però la por convertida en immobilisme ho bloqueja tot, fins i tot la simple possibilitat de poder-ne parlar. I a manca d’aquest context creixen els succedanis, com l’associació de “municipis de l’arc metropolità”, o el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que fa totes les piruetes possibles per no entrar en què vol dir regió de Barcelona. I així seguim amb la consolidació de la condició de perifèria del Vallès, amb el reforçament de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), el despotisme de l’ATM (Autoritat de Transport Metropolità) i la concentració de despesa pública a la capital, la qual es comporta com Madrid fa a l’estat. En síntesi, el desordre administratiu del país consolida la seva crisi econòmica i social per manca de resposta, d’un mínim camí institucional.
El problema no és sols el Vallès, és el Camp de Tarragona, és l’Ebre, és Ponent… és la mateixa regió de Barcelona… que demanen projecte de país. I la seva organització és una matèria obligada.
Vivim en la decepció: entre les aspiracions de fer un país del tot nou (independent, confederal, federal, o simplement auto governat amb qualitat) i la negació d’un debat que és de base directament democràtica. I estem convençuts que hi ha trajecte viable, si se’ns permet el diàleg. I per ignorar menyspreem l’Estatut, el qual ni tan sols aspirem a aplicar en allò plenament viable.
Abans de crear vegueries, amb tota la càrrega política no resolta que comporten, podríem reconèixer regions, això és, les metròpolis de Catalunya. Identificar-les en la seva base econòmica, ambiental, de mobilitat… Seria un gran pas. No volem una única AMB, com a excepció i privilegi, en volem diverses com a primer pas de regionalització. La proposta d’Àrea Vallès va per aquí i seria la solució de partida a altres llocs: el Camp, el Penedès, l’Ebre… com també a una regió de Barcelona entesa com a suma de districtes, com ho són totes les grans metròpolis del món.
Aquest 2022 en volem parlar.
