La mort de Joan Murtró ha consternat el futbol base sabadellenc i català. Va deixar empremta després de gairebé quatre dècades exercint d’entrenador, i altres facetes, al CE Mercantil, el club de la seva vida, del qual n’era el president d’honor. Les reaccions de directius, extècnics, exentrenadors i amics així ho confirma.
El més curiós de tot és que el Joan Murtró mai ha tingut el carnet d’entrenador. No el necessitava. “Ell era un mestre de l’assignatura de la saviesa del futbol”, resumeix l’extècnic del CE Sabadell i també del Mercantil, Julià Garcia.
Es podria dir que va ser una espècie de Ferguson sabadellenc, sempre al Mercantil, “on va fer tots els papers de l’auca”, recorda el president actual, Jordi Grané. “Se’n va una manera d’entendre el futbol, un savi, un prohom de l’esport”, afegeix. El 20 de febrer estava previst un homenatge que ara haurà de ser a títol pòstum.
Un dels seus grans amics inseparables era el tècnic sabadellenc Quico Díaz. “Per sobre de tot, el Joan era la bondat i la humilitat. Eren les armes que volia inculcar a tothom. Ho donava tot pels altres. Futbolísticament, era un avançat del temps, treia el 120% als seus equips. I mai enganyava el jugador, li parlava molt clar”, recorda. El mateix Joan ho reconeixia en una entrevista al Diari de Sabadell el 5 de juliol del 2018: “Em feia meus els jugadors. Sempre anava de cara i si calia esbroncar-los, els mirava als ulls”. Per a molts joves futbolistes va ser com un àngel, per guiar-los pel bon camí.
Ha exercit quasi 40 anys d’entrenador de generacions de futbolistes. Alguns van arribar a l’elit, com Edu Vílchez (R. Madrid o Logronyès). “És un dels meus herois de la infància, em va ajudar en tot. Em va fer entendre com jugar a futbol”, diu. El sabadellenc Jaume García destaca “els seus valors com a persona, sense demanar res a canvi”. Els germans Garcia Junyent (Óscar, Roger, Genís) també van passar pel Mercantil. El Genís el recorda com “un pare esportiu de molts jugadors. No el vam tenir d’entrenador, però vam crear un gran lligam familiar i ens trobàvem al Gol Sud de la Nova Creu Alta veient el Sabadell”. El Joan era el soci número 13 del Centre d’Esports.
El mític Tanco, que també va defensar la samarreta del Mercantil, el defineix com un “enamorat del futbol, amb una gran implicació per fer créixer els jugadors i una grandíssima persona”, com el massatgista sabadellenc Josep Orriols: “Es va dedicar en cos i ànima a un club”.
