[Per Ricard Mas, historiador de l’art]
Per un problema d’espai i de vitrines, quan vaig organitzar l’exposició dedicada a la impremta Sallent, vaig haver d’eliminar nombrós material i temes, d’entre aquests, la teosofia i l’espiritisme. Vagi aquest article com a mínima reparació.
Catalunya sempre ha estat un territori extraordinàriament propens a l’experimentació espiritual. Ara mateix em trobo rodejat d’amics canalitzadors, astròlegs, aficionats a les constel·lacions familiars, amants del creixement personal…
Durant el primer terç del segle XX, Sabadell era el principal centre espiritista de l’estat.
Encara més, Joan Sallent i Prat, de família pagesa, va establir cap al 1908 una impremta que seria una de les principals productores mundial de textos teosòfics en castellà: un dels primers textos amb el seu peu d’impremta el trobem en l’opuscle Espiritualismo y espiritualidad, conferència donada per Ramon Maynadé Sallent l’octubre del 1912 en el Centro de Estudios Psicológicos de Sabadell (un dels cinc dedicats a l’espiritisme que arribarà a tenir la ciutat).
Malgrat la sospitosa coincidència en el cognom, Maynadé i Sallent no eren família. Però als obradors de can Sallent van editar les tres importants revistes teosòfiques: El Loto Blanco (1917-1932), Sophia (1931-1932) i Teosofía (1932-1936). Maynadé també hi va publicar la major part dels títols de la seva Biblioteca Orientalista, més de 280 títols dels principals autors teòsofs: Annie Besant, Madame Blavatsky, Krishnamurti…
Com definir la teosofia? És difícil perquè té un punt iniciàtic, parteix d’un sincretisme basat en les tradicions de l’hinduisme i del budisme, l’esoterisme i, és clar, l’espiritisme… Però molts teòsofs eren republicans, pedagogs, professionals liberals i gent culta. Es podria dir que cercaven una mena de religió sense jerarquies ni gaires dogmes, autogestionada, pacifista, en pro de la justícia social… Bona part dels artistes i escriptors sabadellencs freqüentaven les societats espiritistes.
A Sabadell es va fundar el 1924 la Rama Fides. La seva presidenta, Magdalena Calonge, feu donació de la seva torre al barri de la Serra d’en Camaró als seus companys teòsofs. La plaça on hi ha la torre, actualment, du el seu nom.
Amb Franco es va acabar la teosofia i qualsevol altra expressió que anés per lliure. Alguna cosa devia sospitar Joan Sallent –catòlic de cap a peus, però amb simpaties pels moviments obrers, gran catalanista i excursionista, a part de professional modèlic– quan evità de posar el peu d’impremta en els llibres de la Biblioteca Orientalista de Maynadé… no fos cas que els catòlics més conservadors s’enduguessin els encàrrecs a una altra impremta.
P/S: Bastants dels visitants de l’exposició sobre la impremta Sallent, al Museu d’Art, expliquen a recepció ells o algun parent havia treballat en la dita impremta. M’agradaria molt que li expliquéssiu les vostres experiències al comissari, servidor. I he creat un compte de correu per si voleu contactar, amb total confidencialitat: [email protected].
