
ARA A PORTADA
La neta d’un exiliat retorna a Sabadell, un pas que mai va poder fer el seu avi
Paloma Parrini Rosas participa a l’homenatge del seu avi, el dirigent obrer Josep Rosas, que va haver de fugir de Sabadell l’any 1939 i exiliar-se a Xile

- Sabadell subvenciona la formació de 60 joves en restauració i community manager
Publicat el 29 de gener de 2022 a les 21:45
Actualitzat el 30 de gener de 2022 a les 14:40
“Aquells que el van fer fora, el van impedir tornar”. Ho apunta l’historiador Josep Antoni Pozo, glossant la figura de Josep Rosas. I és que el dirigent obrer va haver de marxa a l’exili pocs dies abans de l’entrada de les tropes feixistes a Sabadell, un 27 de gener de 1939 (tal dia com abans d’ahir, dijous, de fa 83 anys).
Juntament amb desenes de milers de republicans (especialment catalans, però també de Madrid, Castellà, el País Valencià i l’Aragó; provinents de tots els territoris limítrofs que anaven caient) es van amuntegar a La Jonquera.
Però França no va obrir les fronteres fins al 5 de febrer. Es calcula que 450.000 persones hi van creuar els Pirineus aquelles setmanes (també per Vielha i Portbou), en un èxode humà poc recordat a la Catalunya d’avui en dia.
“Inicialment, Rosas fou enviat al camp de concentració de la platja d’Argelers, del que queden les fotografies de Robert Capa”, explica Pozo. “Després serà traslladat al camp de Bram, prop de Carcassona, que almenys comptava amb barracons construïts”, contextualitza.
Mentrestant, la dona i fills tenen una mica més de sort i són acollits en un altre indret. Després de moltes peripècies, tots ells pogueren marxar a l’exili de Xile. Arribaran a Santiago de Xile el 3 de gener de 1940, a bord del vaixell Winipeg.
[caption id="attachment_209904" align="aligncenter" width="525"]
Memòries de Rosas / DS[/caption]
Per què acabaren a l’Amèrica Llatina, però, i la suposadament més combativa -i propera ideològicament- URSS? “En part és per la facilitat de l’idioma i per ser zona càlida”, diu Pozo, en contraposició al rus, el ciríl·lic i el clima gèlid del que en tos cas era el paradís socialista en aquell moment. “Però que aquests refugiats no triessin la URSS també anunciava un allunyament amb les tesis del Partit Comunista”, explica Pozo.

Notícies recomenades
-
Cultura i oci Joventut de la Faràndula tanca una temporada d’"èxit"
-
Cultura i oci FOTOS | Brodas Bros il·lumina els Jardinets
-
Cultura i oci No hi havia millor lloc on ser que al Fresc
-
Cultura i oci El dia que Carlos Gardel i Schubert s’estimen
-
Cultura i oci Ernest Prunera: “He volgut transmetre una filosofia vital: tot i ser diferent, avança”
-
Cultura i oci Homenatge a Mirna Lacambra, lluitadora dels somnis dels altres