Eulàlia Barros ha fet un any com a degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. És la primera dona que lidera la institució. Vol modernitzar i digitalitzar el Col·legi, en uns temps en què la justícia encara depèn molt dels expedients en paper i del fax. Entre els reptes immediats, fa pressió perquè es construeixin uns nous jutjats per a Sabadell d’una vegada per totes. “S’han de fer, no hi ha més discussió”, assegura.
Com valora el seu primer any al capdavant del Col·legi d’Advocacia de Sabadell?
Ha estat un any marcat per la pandèmia, en què ha estat molt difícil preveure actes i sessions formatives. Hem fet una aposta per la formació en línia i hem fet un esforç important pel que fa a gestió, per optimitzar costos i ser solvents –pensi que hem d’estar preparats per quan la generació del baby boom es jubili i perdem col·legiats–. I malgrat l’abast de la pandèmia, no hem perdut una de les nostres senyes d’identitat: la proximitat. No som un Col·legi provincial, com el de Barcelona. Jo, i tota la Junta de Govern, som advocats de carrer. Així que si algun col·legiat té un problema, sap que té el telèfon de la degana i que li pot trucar.
Més enllà de la institució, com surt el col·lectiu d’advocats de la Covid?
L’advocat de base, l’unipersonal i generalista, ho ha patit molt. En canvi, el més especialitzat n’ha sortit millor. No m’agradaria parlar d’un boom, però és destacable l’augment de clients entre els advocats laboralistes, els concursals i mercantils. Aquells que es dediquen a la fiscalitat i a la gestió d’herències han tingut més volum de feina, com també ha passat amb els especialistes en protecció de dades i seguretat informàtica. L’augment del teletreball i l’amenaça de ciberatacs a les empreses ha obert un nou escenari en l’advocacia.
Mentre tot es digitalitza a passos de gegant, la justícia segueix ancorada en el paper. Què en pensa? Algunes jurisdiccions, com la social i la civil, ja funcionen en línia. Així i tot, la jurisdicció penal a Catalunya és l’eterna oblidada i segueix a la cua. En altres punts de l’Estat ja tenen atestats i notificacions via electrònica… És complex de fer, però es pot fer. Ja ho veiem en altres llocs.
Sabadell té els segons jutjats amb més activitat de Catalunya.
Calen més recursos i persones. M’acaben d’assenyalar un judici del social per a principis del 2023. Una persona a qui li deuen la liquidació o que pateix diferències salarials no pot esperar tant, perquè quan li arriba el judici ja s’ha mort de gana.
Davant dels problemes que hi ha amb l’equipament, s’han plantejat dos escenaris: fer uns nous jutjats o bé reformar els actuals. Què creu que s’ha de fer?
Reformar els jutjats actuals seria una errada monumental i un pou de llançar diners. M’explico: l’edifici de l’Eix Macià és molt vertical i s’ha de pujar i baixar per tot. No és edifici accessible ni segur. Si hi ha un problema a la planta 17 dels jutjats, quan arribi el guàrdia de seguretat, ja pot haver passat una desgràcia. S’ha de fer un equipament nou, com es va fer a Cerdanyola o a Granollers.
Li ha transmès al departament de Justícia i a la consellera, la sabadellenca Lourdes Ciuró?
Em consta que la consellera està fent tot el possible per aconseguir el nou edifici. També és cert que tenen limitacions de pressupost i que hi ha altres ciutats de Catalunya, com Tarragona, que tenen una urgència i són més prioritàries.
Els nous jutjats s’haurien de situar a l’aparcament de terra de l’Eix Macià, on també està previst el conservatori de música de l’Ajuntament. És compatible?
L’anterior degà, Manolo Hernández, ho va treballar molt i em consta que no hi ha cap impediment que ho faci insalvable. L’Ajuntament té la intenció de fer l’impossible per encabir-ho.
No suposarà un problema d’aparcament?
Quan vols fer un bloc de pisos, l’Ajuntament t’exigeix posar un aparcament propi. Doncs en el cas dels jutjats serà el mateix: s’haurà de projectar un pàrquing pensat per als veïns i totes les persones que hi venen. Tingui en compte que els jutjats de Sabadell són també els de Sant Quirze, Sentmenat…
En el món judicial, el català segueix sent una llengua minoritària. Quina explicació li dona?
Tots hem d’entonar el mea culpa. Els advocats, els primers. En el meu cas, els meus models, que he anat fent durant 27 anys de professió, estan escrits en castellà i reconec que no els passo al català per ganduleria. El que sí que faig, com la majoria d’advocats, és ser bilingüe dins de sala. S’ha de poder canviar de llengua segons el jutge o les parts.
A banda de l’advocacia, què haurien de fer la resta d’agents?
A veure, tenim un problema: surten molt pocs jutges i fiscals catalans, i que parlin català. Aquí hi ha poca cultura de preparar-se oposicions, com sí que passa a altres llocs de l’Estat. La majoria d’estudiants, quan acaben la carrera de Dret, es dediquen a l’exercici lliure.
És d’actualitat: Maria Eugènia Gay ha passat de ser presidenta del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya a delegada del Govern de l’Estat a Catalunya. Què li sembla?
He compartit un any amb ella i tinc un molt bon record de la seva presidència. No anem enlloc quan la gent està per discutir-se, tirar-se els plats pel cap i posar pals a les rodes, però en el cas de la Maria Eugènia Gay, és una dona mediadora, cohesionadora i líder.
La seva elecció servirà per millorar les relacions entre l’Estat i Catalunya?
Vaig pensar que era una bona decisió des del primer moment. Representa una forma de liderar sense crits ni alçar la veu, i busca la cohesió.
Tornant a Sabadell i al Col·legi, quins reptes es marca per a aquest any?
A banda del futur dels jutjats, que és una prioritat, seguir amb el procés d’adaptar-nos als nous temps. Emprendrem més mesures, com revertir les quotes per maternitat, paternitat i adopció, i volem assistir els despatxos petits perquè puguin optar als fons Next Generation.
Fotografies: Victòria Rovira
