Sense pal·liatius. Una setmana després que el masculí gracienc sortís victoriós del pavelló Maria Teresa Roca mataroní, el femení ho ha fet amb el cap cot en encaixar una severa derrota (33-23). Potser l’enrenou a plantilla durant la setmana per les baixes de Gabi Romero i Paula Martín – aquesta última ha gaudit dels primers minuts a la Divisió d’Honor amb el Salud Lanzarote – ha tingut a veure alguna cosa en l’escàs rendiment, decebedor fins i tot, de l’equip verd-i-blanc. Sigui pel que sigui no ha estat rival d’un Mataró més intens, ferm, concentrat, encertat i tocat a vegades per una vareta màgica, que s’ha endut els punts amb tota la comoditat del món.
A la primera part el pitjor enemic del Gràcia ha estat ell mateix per les nombroses pèrdues de possessió que ha anat acumulant en els 30 minuts per diferents motius. Encara sort que el Mataró no ha pogut posar la directa i així, al descans, el 14-10 era un resultat assequible de ser remuntat sempre que el nivell d’efectivitat s’incrementés. Tanmateix, tot ha anat en orris al Gràcia en tres minuts, ha dit pràcticament adeu a les possibilitats de puntuar (18-11) i ha obligat Carol Carmona, en el temps mort immediat, a demanar de viva veu actitud a les seves jugadores. No ha tingut efecte perquè 7 minuts després el Gràcia ha confirmat que no tenia res a fer en aquell enfrontament desigual i ja resolt (23-13).
Vint minuts més d’intercanvi de gols, amb joc espès, llançaments precipitats i clares oportunitats malbaratades, no han permès reduir la diferència. El marcador, en aquest cas, no menteix.
