Ciutat

La Guerra Civil viscuda des de Sabadell: “A casa sempre va regnar el silenci sepulcral”

L'acte es va celebrar al casal Pere Quart / LL. FRANCO

Trencar el silenci, ajudar a superar el trauma d’un conflicte tràgic i mantenir viva la memòria col·lectiva i individual per tenir ben present el passat. Amb aquesta premissa, l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona van celebrar aquest dijous a l’auditori del Casal Pere Quart l’Audiència Memorial, un acte inèdit de memòria històrica, on dotze testimonis de familiars sabadellencs van explicar com els seus avis o pares van viure la Guerra Civil i el Franquisme. Més d’un centenar de persones van seguir amb atenció el testimoni de quatre dones i vuit homes, conduïts pels mediadors de conflictes Mireia Vives i Jordi Palou-Loverdos.

Entre la majoria de les vivències, anècdotes i records que els diversos testimonis van compartir amb els assistents, hi havia un denominador comú: la por i el temor a explicar, encara avui en dia, què és el que va succeir a partir del cop d’estat militar feixista el 18 de juliol de 1936. Així ho va detallar Marc Graupera, net de Marc Aureli Graupera Vergés, qui morí amb trenta-cinc anys després de passar per al front republicà i veure’s obligat a marxar a l’exili l’any 1939 als camps de concentració francesos: “El silenci imposat per la por no ha permès assimilar el dolor”, va recordar. No va ser fins als anys vuitanta quan Ricard Simó, fundador d’Òmnium Cultural a Sabadell, va permetre a Graupera saber què és el que havia passat durant els anys de la guerra. Així mateix, i per posar en relleu que, encara avui dia, aquest mal tràngol no s’ha paït, és quan va explicar la conversa que va mantenir amb el seu tiet, resident a Suïssa, per preparar la ponència: “Em va dir que cosa més es podia dir, més enllà del que ja va sortir en una exposició temps enrere. Això reforça un silenci que ha durat dues generacions”.

Un altre testimoni colpidor va ser el relatat per Antonia Sabaté Montserrat, nascuda el juny del 39 i filla de Josep Maria Sabater Casañas, mort al front el novembre del 1938. Sabaté, provinent d’una família catòlica, va explicar que el seu avi, escriptor catalanista, el van assassinar a la rereguarda l’any 36, i el seu pare, a qui també li agradava escriure –va publicar articles al Diari de Sabadell i Diari de Barcelona– va deixar el seu testimoni per escrit: si algú ho agafa i ho llegeix, que tingui la mateixa paciència per llegir-ho que jo he tingut per explicar-ho perquè no visquin el que jo he viscut, va llegir. Sabaté va assegurar que a casa seva “regnava el silenci sepulcral”, sobre la Guerra Civil i la mort del seu pare, a qui els seus familiars es limitaven a respondre la gent que ho feia no sabia per què ho feia.

L’acte el va cloure l’historiador sabadellenc Esteve Deu, qui va posar-hi context, remarcant els efectes repressius de la postguerra.

Comentaris
To Top