[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
A Sabadell no donem mai importància al que tenim. Per exemple, hi ha un sabadellenc que ha aconseguit identificar un mineral català nou al món: l’Abellaïta i ho sap molt poca gent. Ho podeu comprovar anant al web mundial per excel·lència del món dels minerals mindat.org i si poseu els minerals per ordre alfabètic, el primer que us sortirà serà el del sabadellenc Joan Abella Creus. Es tracta d’un mineral de la mina d’urani Eureka de la Torre de Cabdella. Ara Abella ha fet un nou llibre: L’afició als minerals. Experiència aplicada. Es tracta d’un llibre molt original que posa a disposició dels aficionats als minerals o d’aquells que es plantegen ser-ne un munt d’informacions i consells per aprendre del món dels minerals. Comença amb una descripció per diferenciar roques, minerals, cristalls, vidre o pedres. Continua amb la descripció dels cristal·litzats i els no cristal·litzats. Però també ens explica com preparar una sortida a la recerca de minerals. Per exemple, amb coses tan bàsiques com l’equip que cal portar, com anar vestit, quines eines portar, etc. També recomanacions de com anar a mines o a terregalls. Hi ha descripcions de coses molt bàsiques com martells, cascs, il·luminació, etc.
És molt important que existeixin llibres així, ja que com que existeix un mercat per a aquest sector de gent, es fa difícil saber què necessites exactament. També hi ha una explicació molt detallada per tal de tenir en condicions els minerals a casa, des de les vitrines, la il·luminació o com combatre els perills de la conservació dels minerals, n’hi ha molt més de les que em pensava. I per fi uns mètodes per organitzar la col·lecció des del lliure pensament. De fet, m’he adonat de la gran quantitat de coses que faig malament i per tant de la gran quantitat de coses que puc millorar.
El llibre destil·la passió pels minerals d’un dels millors científics que tenim a la ciutat. No n’estic del tot segur, però és probable que el primer aficionat als minerals que va visitar Sabadell va ser Odón de Buén, que explicava amb visites guiades el patrimoni natural biològic, geològic i mineral de l’actual parc natural de Sant Llorenç. Probablement, el primer col·leccionista fou Miquel Crusafont, que ho deixà per dedicar-se a la Paleontologia esdevenint una figura científica de caràcter internacional. Quan s’inaugurà el Museu d’Història de Sabadell l’any 1931, ja hi havia una secció dedicada als minerals. Continuà la recerca científica en aquest àmbit Joan Andrés Rovira, que va acabar muntant al museu de la ciutat una exposició molt notable de minerals, de la qual destaca la gran col·lecció de la Mina Berta i la vitrina de minerals fluorescents, el més visitat en el seu moment del museu, del qual parlarem d’aquí a unes setmanes. De la saga de científics sabadellencs il·lustres en recull la torxa Joan Abella. Un gran deixeble de monstres de la ciència a la nostra ciutat i de Catalunya. Compreu i llegiu el llibre, no us decebrà.
