“Quan la vaig veure a la festa major ja sabia que era una bona bailaora“. Una barreja d’elegància, fermesa i alegria eren les qualitats que destacava l’Alfonso d’una de les integrants del Coro Rociero de l’Agrupació Andalusa de San Sebastián de los Ballesteros. Les sevillanes encetaven l’acte de celebració del Dia d’Andalusia a la Masia de Can Rull mentre els tacons i les palmes ressonaven en una sala plena a vessar. Uns primers compassos que intentàvem analitzar per tal d’entendre on comença el ball i acaba l’art. “Només t’has de fixar en com s’expressa, es nota que ho viu”. Després, fent broma, ha deixat anar: “l’art és morir-te de fred“.
Lesmes torna a clamar per la igualtat
“Andalucía – guapa – gitana – mujer – morena” – tacó, tacó i repic – repetia la cançó d’inauguració de l’acte (“Viva mi Andalucía viva mi pueblo” de Los Romeros de la Puebla). Posteriorment, el president de l’agrupació, Joaquín Lesmes, ha pres la paraula per retre homenatge a un poble, el seu, que avui celebrava el dia d’Andalusia: “al poble andalús no li agraden les injustícies, encara que és pacífic i per això prefereix estar en un segon terme”. Lesmes ha volgut recordar els milers de migrants que van arribar a Catalunya durant el segle XX com “una mà d’obra heroica”, de la qual Espanya “se n’ha oblidat massa ràpid”. Per últim, el president ha volgut determinar a Catalunya com “una comunitat acollidora i exemplar” en la qual gent d’arreu “ha pogut millorar les seves condicions de vida”: “ens sentim orgullosos de ser catalans d’adopció”, ha asseverat al final del seu discurs.
Joaquín Lesmes i Paco Aranda, avui a la Masia de Can Rull/ Lluís Franco
El viatge de Paco Aranda
Lesmes ha donat pas a la presentació del convidat especial de l’acte, Paco Aranda – diputat al Congrés espanyol pel PSOE -, el qual ha volgut compartir amb l’agrupació “una reflexió sobre la relació entre Catalunya i Espanya”. Aranda, que va ser recentment escollit primer secretari de la Federació del PSC del Vallès Occidental Sud, ha compartit la seva història personal en record “de la memòria de gent humil”. El diputat, el qual és fill de pares d’origen andalús, ha volgut recordar amb emoció el relat d’una generació, la dels seus avis, els quals van ser forçats a abandonar la seva terra per falta d’oportunitats. En el relat s’hi ha destacat una cultura de l’esforç i d’integració en una comunitat d’acollida on hi van poder formar les seves famílies. Aranda recordava també la seva trajectòria com “un viatge d’anada i tornada“, entre “el poble i el barri” o, com ell ho definia: “una història de retorn continua”.
