Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Tornem a començar

[Per Josep Mercadé, periodista]

Just quan sembla que aixequem el cap ara que ha fet dos anys del primer cas detectat a Espanya de la Covid-19, els fets tornen a jugar-nos una mala passada. La guerra d’Ucraïna ens fa viure coses que ens semblaven impossibles, com aquell qui diu, a la cantonada de casa. Ens han posat en una situació bèl·lica que pot tenir conseqüències imprevisibles. Novament, com ja va passar amb la Covid, els mitjans de comunicació tornen a marcar l’estat d’ànim d’una població que encara no s’ha refet de la pandèmia.

Com va passar amb la guerra dels Balcans, la proximitat ens fa viure un conflicte armat amb molta més intensitat que si es produeix en un indret molt més allunyat d’Europa. Aquesta guerra la tenim a escasses tres hores d’avió de casa nostra. Però, a més, resulta que passa en un país amb molts residents a Catalunya, la qual cosa encara ho fa tot molt més proper.

Com en la pandèmia, la incertesa marca les sensacions d’aquests moments. Després del rebuig de les atrocitats que està cometent la Rússia de Putin, que des de l’òptica occidental no troben cap mena de justificació, es passa a la resposta solidària que ha començat a estendre’s per tot Catalunya. Els ucraïnesos que viuen aquí estan demostrant una alta capacitat de mobilització i un sentiment com a poble que fins i tot pot sorprendre els catalans.

Davant d’un clam unànime contra la guerra, hi ha qui pot cercar una explicació fàcil dient que el president rus s’ha tornat boig. Com si aquesta situació s’hagués produït de forma espontània. Però aquesta simple anàlisi amaga una impotència per poder gestionar emocionalment el que està passant. Estem assistint, també, a reaccions de la Unió Europea de caràcter bèl·lic que no havíem vist mai. I això fa pensar que la situació és més greu del que ens imaginem.

La resposta solidària a Polònia i a la majoria de països propers a Ucraïna està sent la principal contribució per poder ajudar les persones que fugen de la guerra. Aquesta reacció, que cal celebrar i reconèixer, és inevitable comparar-la amb l’actitud d’alguns d’aquests països quan els protagonistes han estat persones procedents de Síria o l’Afganistan.

En aquest sentit, aquesta guerra ens dona l’oportunitat de saber què representa haver de marxar del teu país quan pateixes els efectes d’una invasió, una guerra civil, o qualsevol altre conflicte armat en què només hi ha mort i destrucció. I esborrona sentir parlar d’armes nuclears que posen en escac les generacions futures.

Publicitat
Comentaris
To Top