‘Imatges Buides’. Oriol Vilapuig. Dibuix, gravat, vídeo, collage. La Virreina // Fins al 2 d’octubre de 2022
Com una olla de pressió. Així és el mural Otranto Fanfàrria que les parets de La Virreina llueixen des d’ahir. O millor dit, fa esclatar Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964). Un potent collage, a primera vista macabre, però especialment mordaç. Concebut com un quadre coral, a l’estil d’El Bosco, se’ns presenten personatges grotescs. I arquetips: el Rei, la Mort, el Diable, el Boig…
Una olla a pressió carnavalesca, entre cites de Leonard Cohen (“first we take Manhattan”), referències a Guy Debord i aforismes de Kafka. I que es contempla sota la banda sonora composta per Ricardo Massari, l’artista italià establert a Sabadell, qui col·labora amb Vilapuig amb aquesta melodia.
És un dels vuit passatges que componen l’exposició Imatges Buides, inaugurada ahir a La Virreina barcelonina.
Habitar i Organitzar / DS
Un altre, de ben suggeridor, reflexiona sobre la quotidianitat del gest: Repetir. En un fil històric que comunica amb Soren Kerkegaard i Marcel Duchamp, mostra les fotografies de grups de nenes repetint (replicant?) un conjunt de famoses escenes de l’art. Un assaig sobre com la vida entra a l’art (o a l’inrevés), des del propi gest.
Una àrea d’interès habitual en Vilapuig. I també hi treuen el cap alguns dels llenguatges vilapuigians, tant a la fanfàrria com al passatge Habitar i Organitzar: Una gran paret lineal de 21 metres en què 78 imatges (dibuixos, gravats, video) dialoguen entre si. O s’hi barallen. Creen, en tot cas, una unitat.
“Les imatges sempre es mouen en diferents significants i depèn de la recepció de l’espectador”, explica Vilapuig. “La seva comprensió està lligada a la seva experiència. Per això, l’exposició necessitava unes condicions de visibilitat particulars”. Com ara la paret de 21 metres.
Otranto Fanfàrria / DS
I és que Vilapuig fa una reivindicació de la unitat d’experiència. “Jo crec en el format expositiu, necessita un temps i un espai determinats”. El resultat es titula Imatges Buides. I l’espectador està interpel·lat a omplir aquesta buidor. “De fet, les imatges no estan ancorades a significants concrets”, sosté el sabadellenc.
La Virreina
Vilapuig és un vell conegut de La Virreina. “La meva formació al voltant de la imatge s’ha fet més complexa aquí. Així que retornar aquí és un privilegi.”, sosté. Sens dubte, La Virreina és pas ineludible del circuit cultural barceloní. En els darrers anys ha donat veu a propostes memorables com la performativa i decolonialista Daniela Ortiz, l’agitprop gitano sevillà i barceloní Helios Gómez, la Sala Aixelà, la mostra pel decreixement turístic (dels barris rebels), la mostra sobre el nostre Vallès…
