L’antiga casa fàbrica Garriga Germans ha viscut un procés de transformació en els últims anys que l’han portat a tenir una nova utilitat. Mantenint elements del passat tèxtil, ara s’ha acabat de fer una important reforma i rehabilitació i vol ser un feu cultural. Aquesta família sabadellenca volia conservar l’esperit del que havia estat l’empresa tèxtil familiar i, alhora, poder viure i treballar en aquest edifici emblemàtic de Sabadell. La declaració de l’immoble com a element protegit els va empènyer a rehabilitar-lo.
El pati interior de la casa fàbrica Garriga / LLUÍS FRANCO
Oriol Garriga Gusi, fill dels empresaris, explica que “amb la reforma s’ha intentat conservar l’esperit de la casa fàbrica sent ara una factoria d’idees i projectes”. Els seus fills són artistes, músics, pintors, etc. Es dediquen o tenen apreci per la cultura. “Tots ens movem en aquest món”.
“Tot estava barrejat”
Ubicada al carrer de la Font Nova, 15 (Centre), es tracta d’una construcció molt singular de finals del s. XIX perquè, com explica Oriol Garriga, “tot estava barrejat”. A diferència d’altres edificis similars, com la Casa Fàbrica Turull del carrer del Doctor Puig, en aquest cas l’habitatge dels propietaris i la fàbrica eren una mateixa peça. D’aquesta manera, com apunta Garriga, la vida quotidiana es fonia amb l’anar i venir de les teixidores i la resta de personal de l’empresa. En canvi, en llocs com la casa Turull, domicili i fàbrica estaven separats en unitats independents tot i trobar-se a la mateixa illa.
La societat Garriga Germans, que s’havia dedicat a la panyeria i els teixits, ja no existeix, però la singularitat de l’edifici rau en com és i allò que conserva. A part de la façana, a l’entrada hi ha una placa original amb el nom de l’empresa. També es conserven portes originals com la que té gravat en el vidre la paraula ‘Despacho’. I superat el passadís d’entrada que abans portava a diferents sales i ara hi ha uns baixos (habitatges) hi ha l’accés al pati interior: el punt de trobada i connexió de les diferents parts de l’edifici. És en aquest espai on es conserva alguna maquinària antiga com una gran plegadora i particularitats com el despatx del Sr. Buxó, el comptable de l’empresa. Hi ha una porta que ajuda a fer cambra d’aire, no cal calefacció i és on hi ha encara una finestreta “on els clients i proveïdors venien a pagar i a cobrar”. I en una petita entrada al costat hi havia el telèfon.
Despatx del Sr. Buxó a la casa fàbrica Garriga / LLUÍS FRANCO
Quan funcionava com a fàbrica, a cal Garriga hi havia diferents departaments de l’empresa: cosidores, escutiadores, administració i comercial i el despatx. Al primer pis, el domicili dels amos.
La casa fàbrica acumula desenes d’obres d’art, com quadres i escultures. Una d’elles és una pintura amb una perspectiva impossible de veure en realitat; un quadre del pintor sabadellenc Hierro del 1982 en què es veu tota la façana de l’immoble com si davant hi hagués camps on endinsar-se a agafar perspectiva i realment hi ha cases.
La casa fàbrica va estar cinc anys buida quan l’empresa es va traslladar el 1973 al solar de la Gran Via on ara hi ha els Serveis Territorials d’Educació. El 1978, però, a la casa s’hi va instal·lar Garriga Gusi, que havia estudiat peritatge mecànic a Terrassa i havia viscut a Vilanova i la Geltrú i Cerdanyola. Des d’aleshores s’ha anat fent la reforma i adaptació de l’edifici. Per ell, “és un privilegi perquè sempre estem junts i estem molt ben avinguts. Ens estem comunicant constantment”. Amb la reconversió de l’edifici ara hi ha quatre habitatges, on viuen tant els pares com tres dels seus sis fills (i dos gats). També hi ha un estudi de música, un de dansa i un altre espai habilitat com a local independent amb entrada pel carrer de les Comèdies que està per lloguer. Per Bernat Garriga, viure al mateix edifici que els pares i els germans -però cadascú a casa seva com es diu popularment-, és el més comú. “Jo vaig créixer i venia a buscar els Reis aquí. El meu besavi ja estava aquí”, recorda.
Quan el 2016 se’ls va comunicar que l’edifici quedaria protegit, la reacció de la família asseguren que va ser positiva, tot i que “ens vam haver d’hipotecar”, recorda Bernat Garriga, per poder fer front a la rehabilitació requerida, tot i rebre també ajudes públiques a través de Vimusa.
Façana de la casa fàbrica Garriga, al carrer de la Font Nova, 15 / LLUÍS FRANCO
Detall d’una plegadora a l’antiga casa fàbrica tèxtil / LLUÍS FRANCO
Un dels locals de l’antiga casa fàbrica Garriga, on hi havia cosidores / LLUÍS FRANCO
