Publicitat
Oci i cultura

El Sabadell desaparegut: quan érem ciutat-fàbrica

Vista panoràmica de Sabadell des del campanar de Sant Feliu, 1960 / Joan Monistrol Pons / Ahs

Irremeiablement, la ciutat i el món d’ahir susciten una nostàlgia i encanteri en la mirada contemporània. Una bona mostra és l’èxit de grups de Facebook i altres xarxes socials per compartir fotografies antigues, com ho són els calendaris anuals de la UES. O llibres com Sabadell tal com era, els treballs d’Antoni Grau o el mega-recopilatori L’abans.

I ara, arriba una novetat que s’incardina en aquesta tradició: Sabadell desaparegut, a càrrec de David González, tècnic de l’Arxiu Històric. Publicat dins de la col·lecció Catalunya Desapareguda, de l’editorial Efadós, es posa a la venda a les llibreries El proper dimecres, 30 de març. 

Recull fotografies que en bona part són inèdites i que mostra les transformacions urbanístiques i socials que ha viscut la ciutat en el darrer segle. Des del nucli urbà (l’anomenada ciutat-fàbrica), els barris (com la Creu Alta) i el Rodal (amb zones agràries que ja no ho son, com Sant Joan de Riusec, on ara s’alça l’Ikea).

David Gonzàlez, tècnic de la secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric / lluís franco

També d’allò que ha desaparegut: “L’Euterpe, el Templet de les aigües, el quiosc modernista, el Cine Imperial -tot i que la façana d’ara l’imiti-, les antigues peixateries -que era un edifici mot maco-,  el celler d’Antoni Olivé a la Rambla, el sortidor de la plaça Major, que era molt estimat pels sabadellencs…”, enumera Gonzàlez.

L’antic Pedregar

També una gran àrea anomenada el Pedregar i que podria haver estat el casc antic de Sabadell. “El concepte de conservació del patrimoni ha variat molt. Ara no hauria passat, crec. Però abans existien altres criteris, potser més econòmics i urbanístics”, explica Gonzàlez. 

És allò que a mitjan segle XX es va conèixer com la idea de progrés. “Es volien fer avingudes amples, que els cotxes hi passessin… Com ara enderrocant el Pedregar, perquè feia que la ciutat estigués encaixonada. De fet, en aquell moment la ciutat va estar contenta. Ara, en canvi, potser ens agradaria tenir més carrerons al centre”, apunta. 

De fet, és un procés similar amb l’urbanisme de l’alcalde Porcioles a Barcelona. “Aquí també va passar”, explica. 

Font amb un brollador al passeig de la Plaça Major, dècada de 1950 / Antoni Artigas Miró / AHS

Però no ho diu tant com un retret, sinó com una constatació. “Fins a finals dels 70 i els 80 encara funcionaven les fàbriques, les xemeneies… Crec que en aquell moment no pensaven tant en la idea de patrimoni. El que es va fer és fruit del pensament d’aquella època”, enraona.

Ara bé, constatar-ho no és donar-hi via verda. “Crec que el que no hem de tornar a fer son passes enrere, amb el patrimoni que tenim ara mateix”, sosté. 

Mentrestant, ens queden aquestes imatges. “A més a més, Sabadell ha tingut molts bons fotògrafs: Francesc Casañas, Joan Monistrol, Miquel Casas Truyàs… I els més contemporanis Marçal Ballús i Josep Busoms”, posa en valor Gonzàlez. 

Camp de futbol de Can Deu entre els carrers de les Palmeres i Himalaia. En primer terme un ramat de cabres. Sabadell, març de 1973 / Antoni Carbonell Busoms / AHS

Publicitat
Comentaris
To Top