L’aventurer David Barreriro descriu la travessia de l’oceà Atlàntic com el somni de qualsevol navegant: “És el nostre Sant Greal. Així és com ho anomenem”. Però el que vol fer ell no té nom.
Perquè encara no s’ha aconseguit mai i perquè és, a ulls de qualsevol, una autèntica bogeria.
Barreiro, sabadellenc de 45 anys, està fabricant la seva pròpia embarcació en un petit taller a Castellar del Vallès per emprendre un viatge per mar de 9.202 quilòmetres i tres mesos i mig, com a mínim. El seu objectiu és travessar el mar Atlàntic, des de Huelva fins a Cancun, sense parar en cap moment i amb un vaixell a rems, sense motor ni vela. I després d’una estada d’un mes a la localitat mexicana per reparar la barca i recuperar-se, fer 6.821 quilòmetres durant tres mesos més de tornada, passant pel costat de les Bahames i rumb a les Açores. L’aventura està programada per a finals de 2023.
Té previst remar 12 hores diàries, despertar-se cada dues hores a la nit per fer “guàrdia” i lliurar part de la seva sort als corrents marítims, que el podrien fer retrocedir en determinats moments. En principi, però, els vents Alisis bufaran a favor i això li facilitarà l’avenç de l’aventura.
Preveure les condicions meteorològiques ja és més complicat. A l’anada, des de Canàries al Carib la seva previsió és que la temperatura rondi els 40 °. De tornada, serà més dur: “Les borrasques són més freqüents, el clima i l’aigua seran freds i em puc trobar amb gel en els glacials de Groenlàndia”, analitza.
“Amb una embarcació a rems, ets una closca de nou enmig de l’oceà. Serà un viatge a la deriva, exposat a qualsevol inclemència”, comenta l’explorador modern.
No serà la primera aventura de Barreiro, que fa una dècada va fer la volta al món amb bicicleta. Durant 3 anys i mig va recórrer més de 50.000 quilòmetres entre desenes de països: des de Sabadell va pedalejar per tota Europa, va arribar fins al nord d’Àsia i va travessar el continent, fins al sud-est. Aleshores, va viatjar per Bali, Austràlia, Nova Zelanda i Amèrica del Sud.
No és més fàcil comprar el vaixell?
La forma de l’embarcació ja es comença a intuir, sota el porxo del petit taller a la intempèrie, al costat del castell de Clasquerí (Castellar del Vallès).
A mig fabricar, el vaixell ja té una allargada de 6,5 metres i, de moment, l’estructura es diferencia poc de les barquetes de pescadors de la Costa Brava. Tindrà dues cabines: una a proa, de dimensions més grans, on dormirà i s’aixoplugarà de les condicions meteorològiques adverses; i una altra a popa, que servirà de magatzem. A l’espai del mig, hi remarà, hi cuinarà i hi passarà el dia, quan el temps ho permeti.
Va començar la construcció del vaixell fa aproximadament un any, el febrer de 2021. L’enginyer naval anglès Phillip Morrison, pioner a l’hora de dissenyar embarcacions a rems, li ha facilitat tota la informació necessària perquè es fabriqui el seu propi prototip i li supervisa els avenços.
Barreiro construeix el vaixell en un petit taller al costat del castell de Clasquerí (Castellar del Vallès). El masover li ha deixat l’espai / Guillem Plans
Potser era més fàcil comprar l’embarcació de rems, tot i que només es construeixen a pocs països, com Brasil, Sud-àfrica i el Carib, i tenen un preu molt elevat.
Però, per si encara no ha quedat clar, Barreiro no busca fer les coses fàcils. “Si construeixes el vaixell, en coneixeràs a la perfecció tota la mecànica millor que ningú. Saps per on pot fallar”, argumenta. “I és una altra cosa que no ha fet mai ningú, construir-se un vaixell a rems mateix per travessar l’Atlàntic”.
El pitjor que li podria passar, i n’és conscient, seria que després de centenars de quilòmetres a l’aigua es trenquessin les làmines i quedés abandonat a la deriva. A l’embarcació, hi tindrà dos GPS i dos telèfons amb satèl·lit. Però l’ajuda marítima podria trigar tres o quatre dies a arribar.
La por i el respecte
Abans d’embarcar-se a l’oceà Atlàntic, preveu entrenar durant un any sencer, fent travessies a les illes Balears o fins a les Canàries. “Intentaré que serveixin per conèixer-me millor. Hauré d’entrenar per aguantar les 12 hores diàries remant i no tenir lesions. Però el ritme adequat, l’agafaré una vegada hagi començat l’aventura. Amb la bicicleta em va passar el mateix”, assenyala.
El més important serà estar fort mentalment, matisa el sabadellenc. Per això haurà de mantenir una rutina. A l’embarcació hi durà llibres i una tauleta per escoltar música, podcasts o veure pel·lícules. “La part mental serà molt important, per no passar-ho malament”, insisteix.
–No tens por?– el periodista no s’atreveix a formular la pregunta sencera, que seria si tem a la mort.
– Tinc més respecte que por. Si tens por, no ho fas. Hauré de ser cautelós, això sí. La por et bloqueja, no et deixa fer res. –contesta el sabadellenc.
Barreiro no necessita que la gent entengui per què ho fa. La gent del seu entorn sap que així és la seva vida. Té a veure amb saciar una adrenalina que va començar a sentir quan tenia poc més de 20 anys. Després d’un viatge al Perú, on va fer 18 dies de trekking sol per la Serralada Blanca, va decidir deixar la feina estable i no tornar a tenir mai més una vida sedentària.
“Va ser el meu primer viatge a fora d’Europa. Sabia que, per tornar a tenir aquella sensació, havia de passar un any i tornar a tenir un mes de vacances. Aquella vida, estar sempre fent el mateix, no anava amb mi”.
Des d’aleshores, Barreiro no ha parat de viatjar i ha orientat les seves feines a veure món: ha fet de guia d’esports d’aventura, d’equitació o de muntanya, a més de treballar a estacions d’esquí, a Islàndia, Groenlàndia, Noruega o Amèrica del Sud. “Són feines de temporada que no estan mal pagades. Són períodes curts, en què costa trobar gent per treballar que estigui qualificada”, explica.
L’aventura a l’Atlàntic quedarà enregistrada. El sabadellenc gravarà la travessia i aleshores potser sí, entendrem per què ho fa.
