* Obres de Bach, Beethoven, Xostakòvitx, Toldrà i Vilaprinyó. Quartet Calders. Xavier Chavarria, presentador. Cava Urpí. 3-4-22.
Amb una oferta teatral i musical de petit format suficientment eclèctica, l’acollidora CavaUrpí va programar diumenge al sabadellenc Quartet Calders. L’activitat venia reforçada amb la presentació del musicòleg i carismàtic locutor de Catalunya Música, Xavier Chavarria, que va conduir la sessió amb l’efusivitat i claredat conceptual que el caracteritzen. Ell establia el diàleg amb els músics descobrint des d’aspectes tècnics i formals de la música i dels instruments, fins a qüestions històriques de les obres, els compositors i la dinàmica de treball (rotació del primer violí, ús de l’ipad vers les partitures de paper, l’adquisició d’un instrument, etc).
D’aquesta manera, el format tradicional de concert es va convertir en una sessió amena i pedagògica, on el públic va participar amb preguntes i comentaris. I de retruc, es combinava eficaçment l’exigència artística d’allò que en diuen “alta cultura” amb una familiarització avesada a neòfits i nous públics, sense caure en les nyo-nyeries i impostures d’altres noms de la divulgació actual.
Ja escoltats els dos darrers anys en actuacions de Joventuts Musicals de Sabadell, la selecció dels Calders era un mostrari variat del seu repertori, que els atansa cap a una rampa de llançament seguint l’estel·la, encara a força distància, del Quixote Quartet o el Quartet Gerhard.
Els quatre components de Quartet Calders / Pau Bergadà Esteve
Amb un so globalment més polit i amb major eficàcia conversacional, apunten maneres que els permeten abordar obres d’estructura relativament senzilla com el Quartet Opus 18 núm. 1 de Beethoven, adscrit al model “brillant” on el primer violí tendeix a encapçalar el protagonisme i des d’un lideratge melòdic; però, també, peces de l’exigència i complexitat del Quartet núm. 3 de Xostakóvitx. Aquí va sobresortir en el segon moviment pel caràcter i per la direccionalitat del discurs d’una pàgina angoixant i tensa de qui ha viscut vorejant l’abisme. Entre aquests dos pols, Vistes al mar de Toldrà i Tres sardanes per a quartet de corda del violinista Òscar Vilaprinyó posaven l’èmfasi melòdic i líric; ambigu en la texturació en el primer cas i senzill en el segon.
En resum, una fórmula de clàssica amb camp per a recórrer i que hereda l’antic esperit dels salons, cafès i clubs musicals decimonònics en el seu paper divulgatiu i d’agent social del fet musical en l’àmbit ciutadà.
