[Per Josep Mercadé, periodista]
Escric aquesta col·laboració una mica lluny de Sabadell. El retorn a una certa normalitat ens ha permès visitar a la nostra família a Berlín. Ja en teníem ganes. Malgrat la inesperada situació de guerra a Ucraïna, la mobilitat pel que fa al trànsit aeri està guanyant la partida al coronavirus. S’està notant, i molt, aquest canvi de tendència. Probablement, encara es notarà més d’aquí a pocs dies, quan la Setmana Santa faci moure moltíssima gent cap a tota mena de destinacions turístiques.
La distància, però, sempre convida a reflexionar sobre com és de diferent la vida en un indret o altre. Els que tenim persones residint a altres països ho sabem prou bé. Ràpidament, tendim a fer comparacions i a constatar avantatges i inconvenients. En el meu cas no parlaré del temps, ja que, òbviament, la diferència és notable. Probablement, aquesta tendència a tenir dies grisos pot marcar el caràcter de les persones. Si anem als tòpics, en l’àmbit europeu, sempre diferenciem els nòrdics dels mediterranis. Els del sud quedem com els més esbojarrats i cridaners, exceptuant els catalans, que ens considerem més seriosos.
Si deixem els tòpics de banda, hi ha coses que sí que ens han de fer reflexionar. Per exemple, en una ciutat com Berlín, on bona part de la població viu de lloguer en habitatges que pertanyen a grans corporacions i a grups inversors, pateixen una bombolla que està comportant un increment de preus de més del 10%. El mateix passa amb els habitatges de propietat. Si a Sabadell ja constatem que s’incrementa el preu del lloguer, fixem-nos quin pa donen a altres llocs. Per tant, l’empobriment general que patim per la conjuntura actual encara es pot veure més agreujada per aquests increments de preus.
Però no tot és negatiu. A casa nostra estem embrancats en fortes discussions entre els sindicats de mestres i el departament d’Educació de la Generalitat, entre altres coses, per l’inici del curs uns dies abans. Doncs a Alemanya, que també va per territoris, les vacances escolars no s’allarguen més enllà de cinc o sis setmanes. En el cas de la zona de Berlín, les classes del nou curs comencen abans de 10 d’agost. Com a contrapartida, durant l’any, hi ha petites vacances d’una o dues setmanes que ajuden a trencar el ritme sense patir desconnexió.
De la meva estada m’emporto una visió que vaig tenir aquest diumenge. Al costat d’un forner, un venedor de premsa ambulant cada cap de setmana se situa en aquest punt per acostar la premsa de paper als veïns. Realment feia goig de veure, ja que a Sabadell poder comprar una publicació de paper cada vegada s’està posant més difícil. Alegrem-nos-en! La premsa de paper encara és ben viva, com la que alguns teniu a les vostres mans.
