XAVIER GUERRERO

Piscines i bidets

[Per Xavier Guerrero, químic i exregidor]

He conegut un senyor, que es diu Pere, que de la piscina d’onades en diu el bidet de la Marta. Piscina o bidet, els que em coneixeu sabeu que si hi ha un lloc on diumenge al matí és fàcil que em trobeu, i és corrent Ripoll amunt cap a Castellar, o Ripoll avall cap a Montcada, i per això aquest projecte m’ha tocat de molt a prop i em preocupa per molts motius.

Em preocupa com s’integrarà al parc periurbà la piscina, que tindrà 5.500 metres quadrats, més totes les instal·lacions accessòries (restaurant, vestidors, etc.), l’aparcament i els vials d’accés. Heu vist com es col·lapsa cada dia l’entrada a Sabadell per la B-140? Com canviarà això amb la nova rotonda? La gent que vindrà i marxarà majoritàriament de i cap a Barcelona anirà tota a buscar l’AP-7 i entrarà al complex esportiu per Santiga i la B-140 o buscarà circuits alternatius per dins de la ciutat, per exemple Gran Via sud, Torre-romeu o Sol i Padrís? Com afectarà això la mobilitat d’aquests barris? Com s’ho faran perquè el nou vial des de la rotonda no trinxi tota la llera del riu?

Em preocupa la part econòmica. El govern municipal vol cedir una gran superfície de parc periurbà, més de 30.000 metres quadrats, durant 40 anys, per poc més de 40.000 € anuals. Si l’empresa i el mateix Ajuntament diuen que l’equipament pot tenir fins a 63.000 usuaris anuals, que pagaran entre 30 i 50 euros; i fins a un total de 160.000 persones passant per les instal·lacions cada any, que hi consumiran begudes, menús, lloguer de material, cursos, etc., podem pensar que de mitjana cada persona que hi passarà farà una despesa de 30 – 40 euros, que suposa una facturació mínima anual de 5-6 milions d’euros. Així, el cànon municipal suposarà menys d’un 1% de la facturació total. La facturació de 3 dies d’activitat. Com han calculat aquest cànon?

En economia, es defineix com a cost d’oportunitat allò a què estem disposats a renunciar a canvi d’un bé. De debò Sabadell està disposada a renunciar a aquest espai a la vora del riu per 40.000 € anuals durant 40 anys, a canvi d’una instal·lació elitista? Estem parlant d’1,3 €/m2 anuals (0,11 €/m2 al mes). Comparat amb el lloguer d’un local comercial de 80 metres quadrats, ens sortiria a pagar uns 9 € al mes. Que el propietari us està cobrant més diners? Busqueu un terreny municipal i feu una proposta esbojarrada a l’Ajuntament.

Fent quatre números, crec que caldria exigir el 15% de la facturació anual, amb un mínim de 250.000 € anuals. Es tracta d’una privatització d’espai públic, amb una gran transformació de l’entorn i a molt llarg termini. No podem vendre el parc periurbà per un plat de llenties, excepte si no li donem cap valor. Caldria també assumir el compromís de reinvertir aquests diners a millorar any rere any l’entorn del riu Ripoll.

I si el projecte fracassa, qui es farà càrrec de la instal·lació i del seu eventual desmantellament? L’empresa hauria d’ingressar a l’Ajuntament una fiança que assegurés que es farà aquest desmantellament. Estem parlant d’uns quants milions d’euros. Està això previst? Diu que la inversió es farà amb un crèdit contra la concessió del terreny, així que si l’empresa fa fallida, el deute se’l quedarà l’Ajuntament. És cert?

Es pot decidir quelcom que modificarà per sempre l’entorn del riu i que afectarà els propers deu mandats municipals sense un gran consens que inclogui com a mínim dues terceres parts del ple i la majoria d’entitats de la ciutat? No seria preceptiva una consulta ciutadana havent-nos donat prèviament tota la informació?

Personalment, espero que el bidet de la Marta acabi al mateix arxivador que el zoo del Manel.

Comentaris
To Top