[Per Pere Alavedra, enginyer industrial]
Segons la Constitució espanyola, formen part de l’Estat tant les estructures del govern d’Espanya com de les comunitats autònomes.
Unes dades prèvies per centrar el tema:
La primera, de caràcter històric: Wilhelm von Humboldt, després de seguir amb atenció la batalla de Jena-Auerstedt (1806), anà a veure el rei Frederic-Guillem III i li digué que si els exèrcits francesos havien estat superiors als prussians, no havia estat perquè els soldats francesos ni els seus generals fossin millors, sinó perquè tenien millor material, i el rei li va encarregar que definís el sistema educatiu prussià. L’any 1809 va fer-li a mans el projecte educatiu (la seva estructura és la vigent a l’Alemanya actual), i el 1810 fundà la Universitat de Berlín al servei de la indústria prussiana. Amb poc més de mig segle, la indústria prussiana esdevingué la capdavantera d’Europa. Fruit d’això, el 1870, els alemanys derrotaren als francesos comandats per Napoleó III a la batalla de Sedan.
Després de la Primera Guerra Mundial, els militars americans veieren que l’armament i els materials alemanys eren millors que els seus. Tot seguit, les principals universitats americanes copiaren el model alemany, d’universitats al servei de la indústria, a la vegada que es produïa la gran emigració dels seus científics cap als Estats Units.
Tant el seu model d’ensenyament com el de recerca estan reconeguts com dels millors del món, que els ha donat el sistema productiu més eficient d’Europa, amb una estructura de població segons la formació, en forma de tonell: un 20% d’universitaris, un 60% de formació professional, i un 20% de ninis.
La segona, de caràcter econòmic: “Catalunya és el segon territori de la Unió Europea on més ha pujat la taxa d’atur juvenil. La desocupació entre joves s’ha disparat al 24,6%, molt per sobre de la mitjana europea, que és el 12,5%, i cinc vegades més que a Alemanya (5,2%)”.
Finalment, una tercera de caràcter sociològic, Catalunya i Espanya encara estan immerses en la baralla que es produí els anys 1906-1912, entre Unamuno i Ortega y Gasset, en què sorgí la coneguda frase: “Que inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones!”
Avui tothom parla de la necessitat de la transferència del coneixement, però la realitat és que ningú mou fitxa en aquest sentit. Espanya és el país número 11 del món en producció científica i el 30 en innovació, ja es veu que aquesta darrera dada no és gens afalagadora.
És a causa de la definició dels incentius, tant del professorat universitari com del personal dels centres de recerca, no oblidem que a Espanya hi ha 145.000 investigadors i investigadores, el 40% són dones. Els incentius marcats per les agències d’acreditació l’ANECA a Espanya i l’AQU a Catalunya són pràcticament coincidents, focalitzats en les publicacions científiques, per tant, és lògic que la recerca vagi dirigida a la publicació, a fer papers.
Als empresaris els costa trobar professors que els escoltin, i menys que vulguin dedicar el seu temps a resoldre els problemes que els presenten.
Sols un petit canvi en els incentius, que consideressin la transferència de coneixement a l’entorn empresarial, al mateix nivell d’un article a una revista indexada, posaria la innovació al mateix nivell de la producció científica. En poc temps es produirien uns canvis en la indústria i en el món laboral, de forma especial el juvenil, similar al que va tenir Prússia, però amb dos-cents anys de retard.
