ARA A PORTADA
-
-
Més d'un centenar de veïns es planten contra uns ocupes conflictius del sud de Sabadell Marta Ordóñez
-
-
Rehabiliten l'edifici modernista de Caixa Sabadell amb una inversió de dos milions d'euros Aleix Pujadas Carreras
-
Instal·laran aire condicionat a les bressol de Sabadell, després de l'allau de queixes per altes temperatures Sergi Gonzàlez Reginaldo
Deixarà Sabadell de ser l'arcàdia del català ben parlat?

- L'OAR Gràcia sobreviu a una situació molt complicada a Sant Esteve (30-31)
Publicat el 23 d’abril de 2022 a les 12:48
Amb els anys, la diada de Sant Jordi ha adquirit un to reivindicatiu de la cultura catalana. I també de la llengua pròpia. Tanmateix, crec que el català viu un procés progressiu d’empobriment qualitatiu, del qual Sabadell no sembla quedar al marge. Probablement, per la interferència del castellà, que com a llengua majoritària convida a imitar.
Sabadell ha estat considerada arcàdia lingüística, meca del teatre català per la qualitat de la seva parla: ni barceloní, ni excessivament dialectal. Un central que ha donat un gran planter d’actrius i actors als escenaris catalans.
Però en l’actualitat, la gent jove (podríem parlar de menors de 40 anys?) vivim processos fonètics de canvi molt marcats. D’una banda, el procés del ieisme, consistent a pronunciar la ll convertida en i. Seria el cas de yana per llana.
Un altre procés de contaminació lingüística és l’extensió de la ela bleda. Consisteix a pronunciar la L de forma no velar, em comptes de fer-la dental. O sigui, pronunciar una L com es fa en castellà.
També s’està perdent la pronúncia de la Z, cada cop més desplaçada cap a una S sorda (sona, per zona). Igualment, la V té una fonètica diferent de la B. I, tanmateix, cada cop menys gent pot dir València subratllant la V baixa (el País Valencià és, precisament, un dels territoris on es manté).
També patim un cert castellanisme morfològic. Per exemple, fer perdre l’article (dir “Miquel”, en comptes d’“en Miquel”). O l’ordre dels elements: “però has estat tu?”, per “Has estat tu, però?”.
I la cantarella (o corba melòdica) que ens distingeix d’altres llengües. Tal com explica el filòleg Pau Vidal al seu llibre Català Ç, no és el mateix dir “Vindràs demà?” a dir “Que vindràs, demà?”. Ho podeu repetir en veu alta. Oi que ho dieu diferent?
Altres distorsions més conegudes són els castellanismes. De vegades, ho fem fins i tot sense adonar-nos-en. Com ara el famós i molt estès buenu.
La llengua funciona per imitació. D’aquí la importància de prendre consciència del català que fem servir. I de mantenir les especificitats que marquen el nostre idiolecte, ric i genuí, per transferir-lo d’una generació a la següent.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Joventut de la Faràndula tanca una temporada d’"èxit"
-
Cultura i oci FOTOS | Brodas Bros il·lumina els Jardinets
-
Cultura i oci No hi havia millor lloc on ser que al Fresc
-
Cultura i oci El dia que Carlos Gardel i Schubert s’estimen
-
Cultura i oci Ernest Prunera: “He volgut transmetre una filosofia vital: tot i ser diferent, avança”
-
Cultura i oci Homenatge a Mirna Lacambra, lluitadora dels somnis dels altres